dissabte, 26 de juny de 2010

20 km!

Escric això aquí perquè almenys en Gerhart sabrà apreciar l'esforç realitzat. Avui he sortit a córrer com miro de fer tots els caps de setmana, i sempre que puc entre setmana. Sabia el camí que volia agafar (ja em conec tots els pobles de la contrada), però no on arribaria, però he anat fent i em trobava bé. En un moment determinat he decidit l'objectiu, i tot i que ho veia ambiciós, sobretot per la tornada, m'he esforçat en complir-lo. He arribat fins el Parc Científic, moment en que he donat la volta i he fet exactament el mateix camí de tornada. Segons l'Institut Cartogràfic de Catalunya de la porta de casa a la del Parc hi ha només 10 km (jo pensava que serien més), però això vol dir que en fer el camí d'anada i tornada he fet 20 km, i em sembla una xifra prou considerable. He invertit un temps aproximat de dues hores i quinze minuts, no és un gran ritme, però cal pensar que no he fet cap tipus de preparació, a banda de les vegades que surto a córrer. Ni tant sols portava unes tristes monedes per tornar a casa en transport si calia. Però no ha calgut. L'últim tram ha estat difícil, sobretot perquè queia un sol de justícia, i feia molta calor. Però ho he aconseguit, i estic molt content. Segueixo dient que no trobo plaer a córrer, ho faig per esport, no per gust. Però marcar-me objectius i complir-los m'agrada, encara que siguin de sorpresa, com avui. Penso que en puc estar orgullós.

Això sí, ara estic trinxat. Cosa que no m'impedeix marxar cap el concert dels Amics de les Arts... 

4 comentaris:

  1. Molt bé, Xexu. Arribar fins el parc científic desde casa teva i després tornar té un preu ... el cansanci. Et veig amb en Gerard fent curses, noi. Diuen que quan agafes el gust a córrer, després ja no pots parar.

    La sensació de fixar-te un objectiu difícil i complir-lo tampoc té preu.

    que vagi bé el concert, esperarem la crónica

    mitjons, petons i americanes!!

    ResponElimina
  2. 20 km!! molt bé! jo també intento agafar-me el córrer com un esport i no cum un gust, però noi... no aconsegueixo sortir del portal de casa...

    Felicitats!! I a pel proper repte!

    ResponElimina
  3. Collons nano, dé n'hi do no? Encara que en altres temps també havies fet algunes marques memorables per Barcelona city, si mal no recordo. La meva enhorabona, i a per més reptes!

    ResponElimina
  4. Hòstia, sóc el més al·ludit i l'últim en contestar. No tinc perdó...

    Doncs pots estar més content del que crec que et penses. Has fotut una mitja marató (bé, et faltaria un quilòmetre i pico, però no anirem ara de químics analítics per la vida...). I sobre el ritme, a mi és el que em mola, xino xano, però amb la sensació d'anar ben lluny. Quan fas distàncies així és com si ho deixessis tot enrere... No sé, se'm fa estrany que el cos t'hagi animat a fer això i, en canvi, no sentis un inexplicable i subtil plaer. En tot cas, estic segur que alguna cosa dins teu et demanarà de tornar-hi (amb distàncies més prudents, si cal) ben aviat.

    Gràcies per compartir-ho.

    Una abraçada de complicitat!

    ResponElimina