dimarts, 7 de juliol del 2009

El paisatge favorit de Catalunya

El programa El paisatge favorit de Catalunya de TV3 és un de tants que la cadena catalana ha fet a la seva història, un de tants programes entranyables, inofensius i que si els arreplegues t'enganxes, que sembla que tant agraden als catalans. Ho dic perquè han de tenir èxit per força, no trobo que TV3 esgoti la fórmula. Bé, jo no m'hi he enganxat especialment, però ho he vist algun dia, i com que ara no fan res més, mentre sopava he mirat el primer vídeo que han ofert. Després he tancat la tele i he vingut cap aquí, no m'ha calgut més (bé, he desat el plat i els coberts, és clar).

El primer vídeo d'avui, l'últim programa de fase regular, segons han dit, el presentava el publicista Lluís Bassat. Per qui no sàpiga com va la cosa, un personatge conegut ensenya el seu paisatge preferit i després la gent vota. En Bassat és de Barcelona, i presentava el 'paisatge' Barcelona des dels miradors, el Tibidabo, el de Vallvidriera i alguns dels edificis més alts de la ciutat. A mi personalment se m'ha posat la pell de gallina. M'he emocionat, l'he trobat un reportatge espectacular en el que hi han participat alguns arquitectes i d'altres convidats. M'ha encantat i de seguida he pensat que ho volia compartir amb vosaltres.

No puc penjar el vídeo perquè TV3 no et dóna l'opció, però si que us puc deixar l'enllaç, és aquest. És llarguet, dura més de 12 minuts, però crec que val la pena mirar-lo, espero que us hi animeu.

3 comentaris:

  1. A mi també m'agrada aquest programa, i ahir no vaig recordar que el feien, perquè l'hauria mirat. Sé que en Wagensberg feia els Ports de Beseit. Em va agradar especialment el Priorat i m'agradaria haver vist els del Pirineu i la Garrotxa. Ostres, és que mirant aquest programa t'adones de que tenim un país impressionant. Som uns privilegiats.

    També he de dir que no m'agrada el format que han triat, amb colors intensos i textos massa preparats. No es pot demanar tot.

    ResponElimina
  2. Ei, doncs la veritat és que déu n'hi do amb els paisatges, m'han agradat molt, sobretot ara que som lluny de la nostra terra. Sempre m'han apassionat els paisatges, i com no els de la ciutat comtal, sempre buscant llocs enlairats per a enfilar-me i poder gaudir de la vista...en fi, què dir que no sapigueu ja? Barcelona no té un "sky-line" fort, o és més aviat escàs a nivell d'edificis, però trobo que és un conjunt urbanístico-topogràfic (a més de motius sentimentals, evidentment)que té alguna cosa especial, que està carregat d'història i d'històries. Estic content de pertànyer a Barcelona, com també ho estic de passar una etapa de la vida a Edinburgh, la qual també té una bellesa encisadora i que t'atrapa ben endins seu.

    Apali, bona nit i una abraçada!!

    P.D. Estic d'acord amb tu Txaro, massa color i/o contrast i uns textos massa preparats, a més que el paio fot una mica de ràbia, tot s'ha de dir. Nothing is perfect!

    ResponElimina
  3. Ascó, Vandellós, Sant Cosme, Badia del Vallès...

    ResponElimina