dijous, 10 de maig de 2007

El somni i la vigília

Pensant el nom per una nova categoria de 'Bona nit i tapa't' em va venir al cap aquesta dicotomia entre somni i vigília. Em remunto a les èpoques en les que m'interessava la filosofia, de fet, la filosofia mai no m'ha deixat d'interessar, però durant una temporada, posterior a l'obligatori suplici de COU, em vaig dedicar a llegir alguns llibres clàssics del tema, entre els quals hi havia El discurs del mètode, de René Descartes. Abans que res, mostrar els meus respectes a aquest bon home, ja que la seva bona feina va fer, però com a filòsof, pel meu gust, era dels fluixets. Si em poso ara aquí a parlar de filo, el més probable és que si hi ha algú llegint plegui veles, i que algú que hi estigui autoritzat esborri aquest post. Així que anirem una miqueta al gra. En Descartes va crear un mètode, el dubte metòdic, per plantejar-se les qüestions metafísiques mitjançant el qual arribarà a la primera certesa absoluta en la que basarà després tota la resta de les seves explicacions. Però en la recerca de la veritat, l'home dubta de tot i es planteja que hi han múltiples raons per les quals ens podem equivocar. Primer parla de que els sentits ens enganyen (cosa que és cert, sobretot a certes hores), i després diu que és molt difícil distingir la realitat dels somnis, i que això ens pot induir a error. En té encara de pitjors, però jo em quedo amb aquesta.

És tant difícil separar son de vigília? Jo la veritat és que dormo tant poc que de vegades he de donar-li la raó. És una cosa que va força amb mi, i per això em va venir al cap posar-ho a un apartat que parli de coses que poden ser i poden no ser, o poden ser totalment inventades o la crua realitat, fantasia o món real, ficció o ciència ficció. O de tot una mica i res en concret. Finalment em vaig decantar per un altre nom, però i tot el que he xalat exlicant-vos tot això? Per cert, que li dedico a la Txaro, per encàrrec exprés. Apa, obriu bé els ullets, i no us deixeu confondre; ni pels somnis, ni per les vigílies.

1 comentari:

  1. Gràcies, Xexu, per acomplir l'encàrrec.

    El dormir poc a mi em fa estar més desperta, no conec terme mig, o estic a tope o no valc per res. Quan no dormo, el cap em va més ràpid, tinc més idees i sóc més eficient. Però no aguanto massa dies en aquest estat. Per què trobar l'equilibri és tan difícil?

    ResponElimina