dimarts, 8 de maig de 2007

El 10è concert

A les acaballes del passat divendres dia 4 de maig va començar l'esperat concert de Vila-Seca dels Antònia Font. Esperat sobretot per tres de nosaltres ja que suposava el concert número 10 al que assistíem. Perdoneu-me els altres per aquesta arrencada egocèntrica, però ho havia de dir. La Txaro, en GG i jo arribàvem a la desena. I va resultar ser un concert certament especial, però justament, no pas pel concert en si. M'he demanat fer la crònica jo aquest cop, i espero narrar els fets de la manera més fidedigna. Diré que a part de nosaltres tres, en aquesta ocasió ens acompanyaven en Gerhart i la Rach. Comencem doncs.

Per si cal recordar on para Vila-Seca, potser és millor mencionar Salou, la part de platja d'aquest poble del Tarragonès que amb el temps ha esdevingut prou conegut per tothom i ara és municipi i té més habitants que el seu propi poble originari. Situats ja, dir que a Vila-Seca és molt difícil aparcar, qui ho hauria de dir. Hi ha la concentració més gran de guals permanents que he vist en la meva vida. I els pocs llocs no-gual, ocupats, és clar. Vull creure que hi havia tants cotxes pel concert dels AF, si no, no m'ho explico. Per una vegada que arribàvem al poble en qüestió amb temps de fer un mos decent, ens vam trobar aquest panorama.

Després d'unes quantes voltes i no poca desesperació, vam aconseguir aparcar els dos cotxes. Ara calia trobar el lloc del concert, i algun bar per fer un entrepà depressa i corrents, ja que el temps ja apretava. Però en el nostre periple per Vila-Seca, la Rach va veure en Pau , el cantant del grup, xerrant pel mòbil a fora d'un local. Ja no calia voltar més, ja sabíem on soparíem. Vam entrar al bar (crec que es deia El Pou) i de seguida vam veure el reste de la banda al fons, sopant tant tranquil·lament. Tots vam aprofitar per anar al lavabo, que curiosament es trobava en la direcció on eren ells. Això ens va fer molta gràcia, sopar al mateix lloc que els Antònia Font, encara que no som massa llaçats i no ens atrevíem a dir-los res. Això fins que es va fer l'hora en que havien de marxar, i van passar per darrera nostre. En Gerhart va aprofitar per preguntar-los on era la plaça on actuaven, i jo els vaig dir que si podia ser, no comencessin gaire puntuals, que nosaltres encara sopàvem. Molt simpàtic, segur que els va fer molta gràcia (irònic). En Pau no semblava estar de massa bon humor (potser per la trucada de mòbil?), i en Joan Miquel, com sempre, estava als núvols.

Un segon contacte amb la banda, una mica més agradable que el primer (que no cal recordar) ja feia la nit força especial. Llavors vam arribar-nos a la plaça on tocaven per descobrir que hi havia relativament poca gent, vam poder-nos posar davant de tot, al costat d'alguns especímens una mica estranys. Tot just estar colocats el concert va començar. Darrera una revista, la joia amb la que comencen aquest any ens transportava de nou a l'univers AF, tots ben feliços i contents de tornar a compartir un concert plegats. Però la segona sorpresa de la nit va arribar amb Tots els Motors, la segona cançó. Els tres líders de la competició de concerts vam rebre la Medalla Rubik pel mèrit de l'assistència, distintiu que, no cal dir, vam lluir durant tot el concert. Va ser un detall preciós que des d'aquí vull agraïr, i que denota la gran esportivitat dels participants.

La tercera sorpresa, però, no va ser tant agradable. La nit pintava bé, però teníem la impressió de que es deixaven alguna cançoneta. I de sobte, en Pau va dir que allò s'acabava, que només en quedaven tres, i efectivament: Loco, Holidays i Astronauta Rimador van tancar el concert quan encara quedaven temes força importants per cantar, com per exemple Alegria o A Russia. Esperàvem un bon bis, però ni tant sols això vam tenir. Es van fer pregar una mica, com sempre, però quan per fi van sortir va ser per recollir les coses de l'escenari. Tothom es va quedar molt parat i al principi no ens ho crèiem, però era cert, el concert havia arribat a la fi, poc més d'una hora amb molt bons moments, però que deixava un regust agredolç a la boca. La foto és de cap el final, suposo que d'Astronauta Rimador, la cançó amb la que van tancar. Ens va semblar molt estrany que no cantessin Batiscafo Katiuscas, ja que és una de les icones del darrer disc. Per buscar alguna explicació a aquest fet insòlit, diré que potser els va retallar el repertori el fet de cantar en una plaça envoltada d'edificis on hi viu molta gent. El concert ja començava tard i no crec que a la gent de Vila-Seca els hagués fet gràcia l'horeta que a nosaltres ens va faltar de cantar i ballar. Tampoc el públic estava tant pletòric com altres vegades, encara els falten algunes visites més a terres tarragonines per agafar fama per allà.

I aquesta és la crònica del concert de Vila-Seca. No passarà a la història com a concert, però si per totes les altres coses que van passar. Vam disfrutar, però ens vam quedar amb ganes de més, així que no crec que triguem a buscar un altre destí per assistir a un altre recital, a veure si aquest com hi ha més sort.

4 comentaris:

  1. Maco. Tot i que, probablement, la major part de la gent que llegirem el post, estavem allà, és molt bonic poder reviure-ho tres o quatre dies més tard (fins i tot crec que és millor que l'hagis escrit avui, que no pas la mateixa nit, com pretenies...).

    Per cert, a la qüestió del soroll i la plaça amb moltes vivendes, jo hi afegiria la precampanya electoral...

    ResponElimina
  2. Gual, gual, gual, guaaal! Quina nit, la d'aquell concert...

    Gràcies també per la meva medalla, em va encantar!

    ResponElimina
  3. La veritat és que, tot i que coma concert no va ser el millor ni de lluny, tota circumstància i perfil van ser l'osti, començant per una trobada sobtada amb la banda i acabant per aquest detall de qualitat que us vau marcar amb les medalles. Ara bé, no valdria la pena estar condecorats si no haguéssim passat junts la majoria d'aquests concerts. Gracis!!

    ResponElimina
  4. Ja fa gairabé un any que va començar la febre per A.F i la veritat era que havíem de cel.lebrar el 10è concert (per la Txaro, Xexu i GG) d'una manera especial i crec que ho va ser.
    Tots 4 recordarem la nit a vila-gual, d'això ben segur!!!
    gràcies a tots!!

    ResponElimina