dissabte, 31 de març de 2018

Ready Player One, la pel·lícula

Caràtula molt Spielberg, no? D'aquí.
Quan vaig veure que al març del 2018 s'estrenaria aquesta pel·lícula em vaig afanyar a comprar el llibre en el que s'inspirava per llegir-lo abans. En tenia bones referències i va ser l'impuls que em faltava per no deixar passar més temps abans de llegir-lo. Després de llegir el llibre i veure la pel·lícula, considero que va ser un error de càlcul.

El llibre em va agradar força, però si no l'hagués llegit, probablement la pel·lícula d'Spielberg m'hauria impressionat i agradat molt més. L'argument ja és conegut, un futur relativament proper en el que la majoria de gent viu connectada a OASIS, un simulador virtual en el que es pot ser el que es vulgui, perquè la realitat fa pena. Quan el seu creador mor, deixa amagat un ou de pasqua en el sistema, una mena de joc pels més aficionats a la seva obra. Qui el trobi tindrà el control de la seva empresa i una recompensa econòmica estratosfèrica. En aquest context, la cacera de l'ou es converteix en una cursa de proporcions planetàries. La gràcia de la història és que el creador Halliday era un gran aficionat a la cultura pop dels 80, i molts dels mons recreats a OASIS estan inspirats en aquesta cultura, de manera a la meitat del segle XXI els jocs, música i pel·lícules dels 80 tornen a estar completament de moda.

Parzival rebent una de les claus de mans de l'Anorak. D'aquí.
És una mala pel·lícula aquesta Ready Player One? Doncs no, no es pot dir això. Manté l'esperit de la història, recrea bé els avatars dels protagonistes i manté els seus tarannàs. Els efectes especials són molt espectaculars i indubtablement hi ha moltes referències a la cultura dels 80, però ni de bon tros tantes ni tan explícites com al llibre. I és que aquí comencen les comparacions. Temia que seria molt difícil fer una adaptació fidedigna d'aquesta història i els meus pitjors temors s'han complert. Però no perquè no es pogués, perquè he comprovat que es podia, sinó perquè no s'ha volgut, senzillament. Si per aconseguir l'objectiu cal passar per diverses proves, i aquest també és l'argument de la pel·lícula, per què canvies les proves?? Per què són tan diferents? Per què els protagonistes es coneixen molt abans, tant a OASIS, però sobretot a la realitat? Per què t'inventes personatges innecessaris? I tants altres canvis innecessàriament absurds que no esmentaré per no fer més spoilers. Perquè costava el mateix recrear el que hi havia, que inventar-se proves i personatges nous. Vaig pensar que seria difícil fer una adaptació, però no ho era: es podia. Es podien acceptar alguns canvis de guió pel format cinematogràfic, però pel meu gust, tants altres no es podien tocar.

Parzival i Art3mis, noi coneix avatar... D'aquí.
De manera que m'he endut una bona decepció pel que fa a l'adaptació. Però si es busca una pel·li emocionant, amb ritme, acció i imatges espectaculars, pot fer el fet. M'hauria agradat molt més si no hagués llegit el llibre abans, que per mi és molt millor i té molt més sentit. Però bé, tampoc no em feu massa cas, perquè sembla que majoritàriament la pel·lícula està agradant força, també als que han llegit el llibre. Què hi farem si la gent és poc exigent amb els guions adaptats.

Valoració: Em vaig passar la pel·li fent petar els llavis i fent que no amb el cap, la meva acompanyant ho pot confirmar.

6 comentaris:

  1. No l'he vist encara però no em sorprèn gaire això que expliques. M'he trobat molt poques pel·lícules que facin realment honor al llibre. Sempre que puc prefereixo veure la pel·lícula abans que llegir la novel·la, par a mi és l'única manera de gaudir (si és el cas) de les dues coses. Pel que fa a aquesta, això ja no serà possible així que quan la vegi, ho faré amb les prevencions que toquen: intentar gaudir de l'espectacle i fer poques comparacions. ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta actitud és la que et farà gaudir de la pel·lícula, si no és que ja l'has vist. No fer massa comparacions pot funcionar. Mica en mica he anat entenent el perquè dels canvis, però el cas és que no es tracta d'una mala adaptació perquè han hagut de canviar coses que no es podien fer. La sensació és que no l'han volgut fer, però que podien perfectament. L'explicació és que la pel·li no va destinada només al públic del llibre, que som un perfil concret, sinó que pretén ser per a tots els públics, i per això és molt més laxe amb les referències. Si no, només en gaudiríem els mateixos que ens va agradar el llibre.

      Elimina
  2. Encara no l'he vist, no se perquè estic esperant un amic que s'acabi de llegir el llibre per veure-la. Quan l'hagi vist ja em llegiré aquesta entrada, o no, qui sap. De totes maneres no tinc gaires espectatives, se que adaptar un llibre així sempre acaba en decepció.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja en parlarem en una banda o altra. L'únic que dic és que no és el mateix cas que altres adaptacions, en les que la frase crossa de 'el llibre sempre serà millor que la pel·lícula funciona. Aquí podien fer-ho, ho demostren tècnicament, però han decidit fer un èxit de taquilla abans que una adaptació brillant.

      Elimina
  3. Veig que els frikis acabem tots aquí. A mi em va passar una mica el mateix que tu. Tenir el llibre tant recent no va ajudar massa. No em va decebre però m'hagués agradat molt més si haguéssim estat més fidels als llibre. Tampoc no he entès molts dels canvis que s'han fet. Puc entendre'n algun per l'espectacularitat que els hi dona el cinema però d'altres?!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja n'hem parlat i em sembla que estem molt d'acord amb la valoració. El cas és que la pel·li la veurà molta més gent que la que ha llegit el llibre, i a tots aquests els ha d'agradar. El llibre és per a un públic concret, encara que pot agradar a tothom, penso, i la pel·li busca agradar a tothom directament, i als que han llegit el llibre que els decebi el mínim possible. Amb mi no ho han aconseguit, tot i pensar que no és una mala pel·lícula.

      Elimina