dimecres, 20 de setembre de 2017

El puente, Season 1

Així com fa una temporada van començar a proliferar, o millor dit, a arribar-nos un munt d'autors i autores nòrdics de novel·la negra, sembla que aquesta afició pel gènere, curiosament en uns països on l'índex de criminalitat és escàs, a passat a la pantalla. A casa ja en vam mirar alguna, i ara ha estat el torn de 'El puente', o el que és el mateix, Bron/Broen. El títol està en dos idiomes perquè és una sèrie sueco-danesa, però no em feu dir a quin idioma correspon cada nom. Són 10 capítols d'una hora i aquesta és la primera de les tres temporades que se n'han fet fins ara.

Els tres protagonistes, la Saga, en Martin, 
i el pont, tot el dia amunt i avall... D'aquí.

Just en el punt central del pont que comunica Suècia amb Dinamarca troben una dona morta, amb cada meitat del cos a un dels dos països. Això vol dir que la resolució del crim haurà de ser responsabilitat de les policies d'ambdós països, no hi ha manera de decidir qui se l'ha de quedar. I encara menys quan descobreixen que el cos de la dona està partit en dos, i que de fet, les dues meitats no corresponen a la mateixa persona. El policia danès Martin Rohde i la sueca Saga Norén seran els protagonistes d'aquesta història que consistirà en atrapar un autèntic psicòpata que ha muntat tot un dispositiu per demostrar que aquest món està podrit.

L'equip investigador suec ben capficat, amb en Martin entre ells. D'aquí.

El plantejament de la sèrie és francament atractiu, el cas inicial suposa un repte mental força engrescador, i la sèrie atrapa de bon inici. Els protagonistes són molt diferents, la Saga és un robot que només viu per la feina, amb una capacitat empàtica negativa i una nul·la habilitat social. Això sí, seguidora estricta de totes les normes. En Martin és un pare de família, bon jan i molt humà, poc amant dels protocols policials però molt constant. Els dos es complementen, però francament, la Saga és insuportable, i al cap d'uns quants capítols anem sabent coses d'en Martin i també em va començar a caure gros. Pel que fa a la història, el psicòpata és dur de pelar i durant molts capítols manté la tensió demostrant una intel·ligència i una preparació fora del comú. Però quan cap el final descobrim la motivació dels seus actes és una destrempada molt gran, quina vulgaritat. Tanta feina, i tanta preparació per aquests motius. Completament inversemblant i estúpid.

El cotxe de la Saga, no li escau gens. O sí? D'aquí.

En definitiva, la sèrie deixa força a desitjar, encara que és distreta i el cas està prou treballat, però hi ha trames paral·leles que no tenen cap importància ni sentit, molts personatges són hieràtics i poc expressius (tot i que potser va amb el caràcter nòrdic), i els protagonistes acaben sent molestos, i més protagonistes del que haurien. Talment com una mala novel·la negra, amb elements que et fan llegir-la fins el final. De moment, estem passant de veure la segona temporada, no ens atreu la idea de mirar-la.

Valoració: Martin, guarda l'eina d'un cop, xato.

1 comentari:

  1. A tu no et passa que la Saga et recorda l’ahse? Jo penso que l’ahse deu ser així a la feina, tinc curiositat per parlar amb algun company de feina seu a veure què en diuen. De fet es el principal al•licient de la sèrie veure com la Saga es “relaciona” amb la gent. La sèrie no t’ha agradat precisament perquè empatitzes amb els pobres desgraciats que han de treballar amb la Saga, molt mal fet, simplement has de veure-ho des de fora, no has de pensar com de insuportable seria treballar amb ella, has de gaudir de com pateixen els altres treballant amb ella i dient “Ja Ja, pringats!” especialment el cap de la Saga que es un sant i es mereix un altar propi.

    Els bons psicòpates són precisament aquests éssers capaços de muntar una història impressionant pels motius menys importants de tot, gent brillant però totalment irracional, es per això que fan tanta por, i qui ho paga aquí es el August que no tenia cap culpa, però es clar a tu tampoc et caurà bé el pobre nano perquè sembla que no suportes ningú d’aquesta sèrie, perquè sembla que buscaves caràcters llatins en una sèrie nòrdica, poc raonable, no? Si vols veure gent fent crits i gesticulant com bojos millor una sèrie italiana, Roma Criminal per exemple, però els nòrdics no son temperamentals, per això es diu que el més humà de tots es en Martin, potser perquè aquet es danès i no suec, que per nosaltres són el mateix però entre ells deuen notar molta la diferència, es com si ens compares a nosaltres amb un francès, quin disbarat!

    Sobre la segona temporada dir-te que els protagonistes principals són els mateixos per tan si et cauen malament en la segona temporada no et cauran millor, de fet es molt possible que al final de la temporada encara acabis odiant encara més la Saga, i amb raó. Ara bé, per mi el cas de la segona temporada es el millor dels tres, si en la primera temporada els polis anaven despistats en la segona van perduts del tot i els cliffhangers de cada final de capítol són encara més exagerats. Si la segona temporada ja no et fa el pes no seré jo qui et recomani veure la tercera.

    PS: Jo també penso que en Martin s’hauria d’haver fet la vasectomia molt abans.

    ResponElimina