dijous, 24 de desembre de 2015

Aliments per a nadons?

Avui potser crearé polèmica...

Una mare que hagi donat el pit sap que per tirar endavant sovint cal informació i recolzament, i que aquestes dues coses no es troben fàcilment. Per desgràcia, si a la mare li falta sort o recursos per sortir-se'n, acaba abandonant. Perquè quedi molt clar, desenvolupo la frase: Si tenim sort, algun dels professionals sanitaris que ens atenen tindran formació en lactància i ens ajudaran. Si no la tenim, potser tenim recursos per anar contra les indicacions dels què ens atenen i buscarem una segona opinió. Sí, és habitual que les mares que volen alletar hagin de lluitar per aconseguir-ho. Es troba a faltar la figura de la consultora de lactància als centres de salut i consciència de que no és una cosa que surt sola. No es tracta només de voler, sinó de també de tenir recolzament. És per això que les dones que més donen el pit a Catalunya (també a Espanya, a Europa, als EUA...) són dones amb estudis i de nivell social mitjà-alt. 

Per altra banda, destacar que la majoria de mares que han donat el pit que jo conec, quasi no han comprat ni llet artificial ni potitos. Algunes ni tant sols cereals en pols. Els potitos, per la seva composició i manufactura, són equivalents al fast-food dels adults i els fem servir per un dia d'emergència. Els cereals en pols no són estrictament necessaris, però de fer-ne servir, haurem d'anar en compte amb el què comprem, doncs no tots són aptes per infants pel seu alt contingut en sucres.

I perquè us explico tot això? Doncs perquè ahir vaig veure que es tornava a fer el famós tió solidari de Catalunya Ràdio, que recull llet de continuació i aliments per a nadons. A les imatges es veia llet en pols, potitos i cereals en pols. I ara ve la polèmica. 

Aquests productes que es recullen van a famílies necessitades, en aquest cas, a mares que no han tingut ni la sort ni els recursos per sortir-se'n. Aquestes famílies, si ja de per sí tenen manca de recursos, amb la falta d'informació i recolzament encara en tenen més! Hem de ser molt conscients de qui els ha fet dependents d'aquests productes i què estem promovent recollint-los i donant-los. Potser seria més útil invertir esforços en donar suport a les mares i explicar al món que no, que no necessitem "aliments per a nadons" doncs poden menjar el mateix que mengem nosaltres, triturat o no, i amb certes precaucions.

Amb això no estic dient res més que el què dic: que cal explicar més i millor, que fa falta formació pels professionals, més implicació de la societat a entendre que no es tracta d'una simple moda. Algunes trien no donar el pit i és respectable com qualsevol altre decisió a la vida. Però d'altres no trien no donar el pit, sinó que s'hi veuen arrossegades.



Queda molt camí per fer i les retallades en sanitat no ajuden. El Departament emplena de cartells de mares donant el pit els Hospitals i centres de salut, però no proporciona la formació ni la consciència per ajudar a les mares. No sóc pessimista, ben al contrari, però sí que veig que hi ha coses que no es fan de la millor manera per afavorir una re-normalització de la lactància i de la mal-anomenada lactància perllongada.

2 comentaris:

  1. Em resulta molt difícil d'entendre aquest post. Està clar que les mares necessiten consell nutricional per introduir els aliments mica en moca als seus fills i filles, però no crec que a cap mare se li hagi d'explicar que pot donar el pit, penso que deu ser de les poques coses que totes saben. Bé, potser vaig equivocat i no tothom ho sap, però diria que és dels únics vestigis d'instint que ens queden, el d'alletar, i el nen o nena de buscar el pit per mamar. I també penso que hi ha mares que no ho volen fer de cap manera, o que ho fan molt poc temps. Si no volen se'ls ha de seguir informant de les coses bones que té? És una pregunta seriosa.

    Jo sí que crearé polèmica si dic que ho veig més com una opció que cadascú pot triar, però no em trobaré en aquesta situació, així que és parlar per parlar. Ara, que molta gent fa negoci amb l'alimentació infantil? Naturalment. També fan negoci amb mil i una coses ultra-necessàries per tenir-ne cura, s'enriqueixen increïblement perquè la gent les compra. I de necessàries, el que es diu necessàries, no en tenen res. Faciliten la vida. Com l'alimentació preparada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pel comentari que fas, me n'adono que el grau de coneixement del tema és baix. No el teu, sinó el de tothom. Em comprometo a fer un post per explicar extensament que no es tracta d'informació, sinó de suport, ajuda davant les complicacions. Abans el donàven mares, tietes, ... Però les nostres quasi no van alletar i ens trobem amb un forat de coneixement generacional. També per explicar que, si bé un aliment preparat pot facilitar la vida, tots estem d'acord en que uns bons hàbits alimentaris no l'inclouen pel dia a dia.

      Elimina