dissabte, 11 d’octubre de 2014

Una mica despenjat...

Creieu-me si us dic que no passo de vosaltres ni dels vostres posts. M'agrada llegir-vos, pel que dieu, per com ho feu i perquè així em sento una mica més a prop vostre. Però nois, no me n'entero mai. No tinc cap RSS, els blogs que llegeixo els rebo pel twitter i, si el títol m'interessa, hi entro. Total, que avui anava a llegir l'últim de la Txari (vaig veure com l'escrivia) i me n'he adonat que feia molt que no entrava a la comunitat del fosfat. Total, que malgrat estar a la farmàcia, m'ha enganxat en un moment una mica gos, amb la jefa arrossegant els peus i explicant-me coses que no m'interessen, així que he anat llegint i he decidit comentar-los en forma de post retrospectiu. Ja sé que això no es fa, però mira, així us dono la possibilitat de mirar enrere...



L'herència

Gran descobriment, això de que les pelis d'un mateix autor et solen agradar...! ;) Ja saps que el tema dels gustos cinematogràfics és molt complicat, però així d'entrada, et diria que hi trobo a faltar elfs, nans i hòbbits en aquesta selecció (perquè això de "127 hours" no serà aquella de "127 hours at the middle earth"?).

Fora conyes, hi ha coses d'aquestes que ens fan sentir bé, que ens fan salivar mentre ho fem. Els hi passa als nens quan col·leccionen cromos (en àlbums que acabaran a la brossa en pocs anys) i els hi passa als senyors o les senyores (també solen ser senyors) que munten vaixells a dins d'ampolles de vidre i després els col·loquen en algun lloc del menjador a criar pols. Gaudeix, saliva de mirar-te la teva selecció, de comprar-te dos discs durs externs i mirar-te el que tens guardat a l'armari amb aquells ulls de que "tu tesooooro" està ben guardat. I, sobretot, marca't el gustasso de seure un dia al sofà i (re)posar-te una peli que t'agrada i que no perds ni mig minut en trobar perquè la tens més que a mà.

Pel que fa a les aportacions, ja saps que poca cosa hi puc fer, però "Memento" és una d'aquelles que no fa pal mirar més d'una vegada, i pel meu gust, la carpeta "Tarantino" hauria de créixer: Four rooms, Pulp fiction, Kill bill 1, kill bill 2 Inglorious bastards (n'hi ha per fer doble clic, mirar la primera escena i anar-te'n a dormir pensant "què bo és aquest paio!"), etc.

Endavant!

Ser o no ser... Un planeta

El tema de plutó no el tinc clar. Per què no orbita pla, com els demés? Per què la resta de cossos orbitants que tenen mides semblants no són considerats planetes? Mmm... em sembla que hi haurem d'anar per treure'n l'entrallat.

Scotland 18 September 2014: To be or not to be...part of the UK?

Realment, el vostre periple Edimburguès ha coincidit en un moment important per la història d'Escòcia. clar, llegit amb la perspectiva del temps i del resultat, la cosa es veu diferent. M'ha agradat conèixer la teva opinió, que més tard ens vas resumir per whatsapp, si no recordo malament. El que no sabia és que la campanya havia estat tant bèstia. Pensava que l'olla havía bullit menys. Sobre el referèndum escocès, una de les millors anàlisis que vaig sentir és la d'en Bassas, que venia a dir que David Cameron havia sigut prou intel·ligent com per guanyar aquest referèndum (polítiques de la mà estesa, no posar traves a la voluntat de decidir del poble, etc.) i, amb unes altres paraules, venia a dir que Rajoy és prou inútil com perdre el referèndum català en cas que mai s'arribi a fer.

Una corrua de post-its

Hòstia, això és un detallàs! Realment, Xexu, era una assignatura que tenies pendent. No feia per algú com tu (autèntic, un pèl fetitxista, i d'aquells que "si s'ha de fer, es fa") no tenir els originals d'AF (bé, sí, tenies "l'últim disc d'Antònia Font", però un de nou no fa col·lecció). Me n'alegro molt per tu. Una abraçada!

Encara ens passa

Quina envejeta, nanos!! Més enllà del concert, el que de debò m'enveja és la improvització aquesta a l'estil dels vells temps. Que per molts anys ho poguem fer!

Absurditats estiuenques

Interessants reflexions, Txari. De debò. No sé per on començar, perquè es prestarien a un rollaco terrible, però un dels denominadors comuns de tot plegat és el deixar-nos arrossegar per tòpics. Ens marquen una manera de pensar, de llegir el món i tothom cap allà. Mmm... interessant, me'l tornaré a llegir.

A la merda el sistema

Doncs tens tota la raó, Xexu. Encara que ara la teva situació hagi canviat, el sistema està podrit. El benefici individual està per sobre del col·lectiu; la corrupció i l'estafa no només no es condemna, sinó que de vegades és sinònim d'èxit; les coses no es valoren pel que valen, sinó per com està el mercat en aquests moments; la intel·ligència i la responsabilitat no són valors que facin pesar més el teu CV; i les decisions polítiques no es prenen per justícia, sinó per interessada conveniència.

1 comentari:

  1. La veritat és que no m'hi havia esforçat mai massa a tenir-los, però en retirar-se el grup vaig pensar que ho havia de fer. Va donar la casualitat que en mencionar-ho ella em va comentar que tenia intenció de regalar-m'ho, i així va quedar la cosa. Fins que va arribar el moment adient i ella havia fet la feina de compilació que tocava, i no va ser fàcil en alguns casos. Però allà els tenim, un gran detall de part seva, i un orgull custodiar la discografia sencera.

    ResponElimina