dijous, 18 de setembre de 2014

Scotland 18 September 2014: To be or not to be...part of the UK?

Falten tan sols unes quantes hores ja, per a què a Escòcia succeeixi un esdeveniment històric, que pot canviar el destí d'aquest petit i peculiar país. Després d'haver viscut durant un cert temps en aquesta ciutat que és Edimburg, i el fet de estar aquí durant aquesta data tan senyalada, em fa sentir un privilegiat per poder ser testimoni en primera persona d'aquest event. 

Nosaltres, pel fet d'haver estat residint-hi establement durant un cert temps tenim el dret a votar en el referèndum. Tot i així no ens vam registrar i no votarem. Perquè creiem que no és just influïr d'una manera tan decisiva en un país que, tot i ser la nostra llar durant un temps i viure-hi experiències significatives, no és el nostre, i el nostre camí futur no és en aquestes terres. Si us he de ser sincer, no ho tinc clar per quina opció em decantaria. Sí, m'atrau la idea d'un nou país que pot materialitzar els seus anhels d'identitat en una nació soberana. També és un factor a favor que la victòria del "Yes" aquí dalt pot donar cert impuls positiu a les nostres aspiracions de consulta a Catalunya. Però cap d'aquests motius em transmeten la força suficient per a un possible vot a favor d'en Salmond i companyia. Per a votar una opció s'ha d'estar convençut fins al moll de l'òs, i aquest no és el meu cas (si que ho seria en el cas català). 

Per tal de convèncer els votants, aquí han fet una campanya intensíssima des de ja fa força temps (i evidentment amplificada aquests darrers dies), per part de totes dues bandes, incloent visites porta a porta, infinitat de cartells, xerrades, debats i mexandatge abundant. Tothom té molt bones raons i passió per la seva causa, però el to que s'ha respirat en tot moment ha estat de respecte (lamentablement diferent de la situació que es viu a Espanya). L'argument principal de la gent que votarà seguir formant part del Regne Unit són raons econòmiques. Tenen por que els diners marxin i això s'enfonsi. També argumenten que moltes de les reivindicacions de campanya del "Yes" ja les gaudeixen ara mateix.  Per altra banda, l'aspecte econòmic, i sobretot social, és una de les claus de la campanya independentista, ja que una Escòcia independent estarien millor administrats els recursos i seria possible mantenir o millorar molts béns socials. 

Tot i això, encara hi ha molta gent que no sap cap a on tirar, amb aproximadament un 10% d'indecisos. Les enquestes donen ara mateix un resultat ajustadíssim, amb un mínim aventatge dels unionistes, però aquests vots que encara no tenen amo poden ser decisius pel resultat final. 

No sé què passarà demà i quin serà el veredicte d'Escòcia a les urnes, però en tot cas el sol fet de podar expressar lliurement per a determinar el futur del seu país, ja és un motiu sufucient per a estar orgullós i satisfet.  En el seu dia van decidir juntar-se amb Anglaterra i formar el Regne Unit, i ara, 300 anys després el camí podria ser justament l'invers (és curiós el paral·lelisme històric uneix temporalment els camins de Catalunya i Escòcia!).

Ara és el torn dels escocesos, però CatalansVote9N2014! Amics, visca la democràcia i visca la llibertat, que s'obrin les urnes!

2 comentaris:

  1. Que bo el post! M'ha agradat molt saber la teva opinió al respecte i que ens expliquis com es viu tot plegat allà. Molt sensata la decisió de no votar perquè corres el risc de no estar votant per Escòcia, sinó el que voldries per Catalunya, i en definitiva, et queda poc temps allà i el seu futur millor que se'l decideixin ells. El paral·lelisme és gran, però el tractament unionista no té color. Em sembla que aquí envegem encara més el respecte que la democràcia que es respira per allà dalt. Vaig sentir unes paraules de Cameron i t'asseguro que amb un discurs així fet aquí, molta gent que ho té clar tornaria a dubtar. Però no, per sort el borderline de Rajoy no té discurs, ni empatia, ni neurones. Aquí tant sobiranistes com unionistes fan campanya pel Sí.

    Que hi hagi sort, a Catalunya viurem molt de prop què passa a Escòcia, i surti el que surti, la democràcia ja haurà guanyat.

    ResponElimina
  2. Jo també crec que heu fet bé de no votar. Si el que defensem és que la sobirania del poble rau en el poble, el que no podem fer és inundar-lo amb vots que no són del poble.

    Sempre he dit que per mi l'important no és l'eix nacionalista, sinó el social. Vull dir que no em serveix de res tenir un país nou si no ha d'afavorir als més febles i construir un món millor per tots. L'11 de setembre, amb la meva samarreta groga i la meva filla al coll, per un moment, vaig visualitzar aquest país i em vaig emocionar. El què em fa decidir 100% per la independència, és que sé que com que ja sé que amb Espanya això no serà, com a mínim provem-ho amb Catalunya, que de passada ens traurem de sobre la caspa. Vull un país dialogant, pacífic, però per sobre de tot valent. I això... Això ja és més difícil.

    S'estableixen molts paral·lelismes amb Escòcia, però en el fons ens equivoquem. El què expliques és clau. Escòcia va TRIAR ajuntar-se amb altres nacions per fer el Regne Unit. A Catalunya ens van invair, van disoldre les nostres institucions i van castigar-nos. No contents amb això, anys més tard van carregar-se el projecte d'una Espanya preciosa: la República! Jo vaig néixer amb l'Autonomia, el sí, però no, el peix al cove i totes aquestes mandangues que més que fer-me passar pàgina el què han fet és el què dius, Xexu, "campanya pel Sí".

    Bé, he aprofitat per "parlar del meu llibre". Gràcies pel relat, GG. Ja tinc ganes de saber com s'acaba la història. O com comença ;)

    ResponElimina