dijous, 22 d’agost de 2013

Estudiant... O no.

La meva veïna em va dir que el seu fill, de 18 anys, es quedaria sol a casa durant uns dies. Tenen un pati gran, com el meu, i ahir el fill va convidar als amics a fer un sopar. Sentir-los xerrar mentre sopaven em va transportar als meus 18 anys. Era el primer estiu després començar la universitat. Em sentia lliure i era lliure. Treballava, si, però també tenia molta energia per fer altres coses. Algunes les feia perquè veritablement em venien de gust, d'altres perquè se suposava que ho havia de fer. És una sensació estranya, aquesta d'haver de fer coses perquè et pertoca. Coses que suposadament són divertides, vull dir.

Estic marxant una mica del que us volia explicar. La qüestió és que vaig començar a imaginar-me què estaven fent tota aquella canalla, a banda de gaudir de la joventut. Aleshores em vaig adonar de com han canviat les coses. Si algun entre ells està estudiant, serà perquè o bé té una de les poques beques que es donen, o bé perquè els seus pares tenen molts diners. Estudiar ara mateix és molt difícil, i no precisament perquè hagin apujat el llistó, sinó perquè és bastant més car. Són coses que m'enerven perquè d'aquesta manera augmenta la desigualtat en el nostre país.

Les escoles públiques, que durant anys s'ho han currat per treure's de sobre molts clichés, ara estan ferides. El nostre model d'escola en català, inclusiva i laica està ferit. Per això, no vull deixar d'anar a la 1a Marxa per l'Educació Pública.



1 comentari:

  1. Tot el sistema educatiu ha estat vexat, a tots els nivells. Però ja no parlem d'escola, sinó d'universitat, ja que el teu veí té edat d'estudiar carrera. És tan abusiu poder estudiar a la universitat avui en dia! És cert que en sobren d'estudiants, que més val limitar les places, però no per criteris econòmics, això és una injustícia molt gran. I tant que fomenta la desigualtat, i en cap cas premia el talent. Però ja interessa tenir un país de rucs, aquest és el gran problema. Millor si s'ho poden pagar que no que siguin intel·ligents. I així el país segueix endavant, sense investigació, sense formar la gent que toca, i retallant tot el que es pugui retallar i més. Fins quan?

    ResponElimina