dilluns, 4 de febrer de 2013

Lactància perllongada

Dono el pit a la petita des de que va néixer. Fins els 5 mesos i mig no va prendre res més i la veritat és que en el seu moment em despertava un cert orgull. Era una sensació molt i molt especial. A banda del vincle que em conferia amb ella, estava vivint en primera persona aquest fenomen de la natura: una mare fent créixer a la seva cria. És tendre, natural i poc freqüent. 

Si ara tingués un altre fill, segurament no donaria tanta importància a la puresa de la criança. És a dir, li donaria el pit, però no tindria tanta recança per donar-li llet artificial en algun moment puntual. Ja ho he fet, m'ha agradat i sincerament no considero que sigui necessari repetir-ho.

Em sembla que ja us he dit en algun moment que la maternitat m'ha sorprès molt gratament. M'encanta tot el procés i no m'ho esperava, ja que el meu instint maternal sempre ha estat en números negatius. La lactància també m'ha sorprès. Quan va néixer, vaig tirar endavant amb la lactància materna perquè era el que considerava més natural. És cert que tenia en ment que la cosa s'allargués, però sense massa pretensions. 

Quan vam fer un any de pit, vaig tenir temptacions de deixar-ho. Per prejudici, us he de dir. La nena és gran, ja té dents, ha de desacpostumar-se... Tonteries que m'omplien el cap. I em va arribar a les mans aquest vídeo de l'Hospital de Canarias, defensant enèrgicament que cal normalitzar socialment la imatge d'un nen de 2-3 anys mamant.

Mesos més tard, quan estic dubtant de si deixar-ho o no (per altres motius que no cal exposar), m'arriba de manera inesperada un article defensant les virtuts de la lactància. Aquesta vegada, incidint en el fet que no es dediquen prou recursos a millorar-la. "Los estilos de vida suponen un 43% de impacto y solo dedicamos a ellos el 1’2% de los recursos destinados a sanidad".

És curiós que els dos únics moments en els que he dubtat, m'arribin el que jo interpreto com "senyals". És casualitat? És conspiració?

Bon dilluns a tothom!!

3 comentaris:

  1. Un altre tema del que no puc opinar. Per mi un nen de 2-3 anys és estrany que segueixi mamant, però deuen ser els prejudicis aquests socials, o el que entenem com a normal. En aquest món no hi tinc res a dir ara per ara.

    ResponElimina
  2. Segur que és una conspiració!! Mira, fa temps vas fer un post sobre "abraçades que et fa la vida" on precissament parlaves d'això. Potser és una senyal, potser no. Jo només et puc dir, a part dels beneficis de la LM que tu i jo coneixem, que si a tu encara et fa feliç alletar a la teva petita que hi continuis. Es una decisió molt personal i íntima però que només tu pots pendre. Jo fa set mesos que ja no alleto, jo no tenia decidit parar però L'E es veu que si. I encara tinc llet!! És increible i n'estic orgullosa.

    Apa, bon dimarts!

    ResponElimina
  3. Que crack, Rach, tens bona memòria pels posts...!

    De fet, això dels recursos que es destinen a prevenir els problemes de salut i els que es destinen a tractar-los (sovint quan ja és massa tard) mereixeria tot un post a banda. Res no és el que sembla, ens fan anar per on volen i costa ser independent als prejudicis absurds i poc fonamentats que crea la pròpia societat...

    ResponElimina