dilluns, 10 de setembre de 2012

Sabadell per sorpresa

Si es pensen que es lliuraran de mi tan fàcilment, ho porten clar. D'un temps ençà és molt difícil saber quan toca Antònia Font, no surt publicat ni a la seva web i és molt difícil trobar-ho a la xarxa. És com si volguessin que només hi vagi la gent del lloc, ja que els locals sí que estan pertinentment informats. Darrerament m'assabento dels concerts unes hores abans només. Diumenge va ser així, però el concert era a Sabadell i gratuït. Ara que tinc cotxe, no podia deixar passar l'oportunitat, encara que dilluns treballava, i que ja estava totalment d'estar per casa.


Amb temps de sobres i sense perdre'ns, ens vam plantar al lloc del concert per observar amb sorpresa que començaven amb Clint Eastwood. Això semblava cremar les naus d'inici, però hi ha molta nau per cremar amb Antònia Font. El concert va ser com els d'abans, amb una bona combinació de les cançons del darrer disc i una pila d'èxits de sempre, res de prem el play i deixa sonar el Lamparetes. I quan dic com els d'abans, també vull dir que ells no diuen pràcticament ni ase ni bèstia, només canten i toquen. I van per feina, que hi ha moltes cançons que han de sonar. I també n'hi ha que no han de sonar i sonen, com Robot o Holidays, però és igual. Val la pena per sentir-les acompanyades de Portaavions, Final, Tots els motors i sí, Astronauta rimador als bisos.


En Pau segueix fent veure que toca la guitarra, i els altres segueixen fent veure que no estan allà, si us plau, no ens diguis res que ens morim de vergonya. Però son ells, fan les seves coses i marxen, i tu t'has quedat amb la magnífica sensació que ho has gaudit, que d'alguna manera, t'has tret un pes de sobre.


L'anècdota del concert, petita si voleu, és que davant nostre hi havia una família, pare i mare quarantins i filla adolescent. Vaig trigar a adonar-me'n, pensava que eren tots amics de certa edat. I és que no sabria dir qui dels tres xalava més.  Res de conflictes generacionals aquí.

Per cert, treuen disc molt aviat, estan a punt de preestrenar-lo. Tornaran els concerts avorrits, però tornaran els concerts, i miraré d'anar a algun de la nova gira. No sense estudiar una mica abans, és clar. Ja tinc ganes de tenir el disc a les mans, a veure amb què ens sorprenen aquest cop.

5 comentaris:

  1. guauuuu!!! quina enveja que em fas! Me´n alegro que hagis tingut la possibilitat d'anar-hi, són únics.
    No en tenia ni idea que treien nou disc, saps si serà abans de Nadal? Informa per si hem de comprar les entrades!
    L'anècdota m'agrada, espero que d'aquí uns anys jo també pugui anar a concerts amb l'E. Jo li poso però crec que ell és més fan de Manel o dels amics... Encara ha d'aprendre!!
    M'imagino que "en s'estiu" no la van tocar, oi?
    molts petons i aprofita tu que pots.

    ResponElimina
  2. Per cert, gràcies per la crònica!

    ResponElimina
  3. Uaaau!! que xulo que hi poguessis anar!! Tant de bo m'hi hagués pogut unir! encara que, d'alguna manera, hi vaig ser :)

    ResponElimina
  4. Ei nanooo!! Soc una mica lentuna, però...quéeeee cabrooooon com diria el Maragall del Polònia!! En fi, me n'alegro que gaudissis d'aquest concert "last-minute", sempre està bé improvitzar de tant en tant. I per cert, heu escoltat el primer single del nou disc? Que té 40 cançons, QUARANTAAAAA, ho hagueu viiiist!!!

    ResponElimina
  5. És una prova, Xexu. L'ànima d'AF t'està posant a prova per veure si reacciones a temps.

    Gràcies per transmetre'ns de nou la il·lusió amb el post i amb els hàbits telefònics que marca la tradició.

    A veure què ens depara el nou disc!!!

    ResponElimina