diumenge, 8 de juliol del 2012

M'hi he aficionat!

Amb aquest post crec que donaré per tancada el que finalment serà una trilogia de porteo a la Comunitat. Xexu, tornarà a ser una resposta al teu comentari. Gràcies per inspirar-me.

Em dius que quin sentit té dur a la criatura penjada per casa. Doncs molt! L'escena que descrius, de tu per casa fent coses i la nena jugant, és molt idílica. I més quan la nena gateja i es fot tot el que troba a la boca. En segons quins moments, és necessària una atenció constant. Atenció que no pots parar perquè has de fer altres coses. Carregar-la és una opció molt bona. Amb ella a l'esquena, per exemple, puc cuinar, puc posar una rentadora, puc estendre la roba, puc anar a comprar i parar-me a xerrar amb algú sense pressa, ja que a la motxilla està molt millor que al cotxet.

Us he de dir, per això, que si bé aquest és el detonant (el pragmatisme) amb el temps he anat descobrint altres raons per carregar-la, i us confessaré la millor: el gust per fer-ho. El gust per perfeccionar, per trobar noves maneres de fer-ho... M'he aficionat, vaja.

Llegeixo en blogs del tema que sembla ser que als nens els va molt bé. Els dóna seguretat i redueix l'angoixa i això es nota quan són moooolt petitons, perquè ploren meys. Això seria un afegit, però no és el motiu principal pel qual jo la duc. És materialment impossible fer tot el que diuen que va bé pels nens. Bé, i lògicament també, ja que uns diuen una cosa i uns altres una altra... Jo vaig veure una amiga que ho feia i em va agradar. Si a la peque li va bé, doncs millor que millor. Però és possible que d'aquí a uns anys els estudis científics demostrin el contrari. I així estem.

Aquest és un tema per un altre dia, els estudis científics i en particular els relacionats amb com criar els nens.


3 comentaris:

  1. I un cop la nena està a l'esquena deixa d'estar inquieta i a voler fer coses? Vull dir que ho expliques com si la nena per la casa fos un terratrèmol, i un cop penjada a l'esquena anés com una seda i no obrís la boca durant tota l'estona que la portes, com si la desactivessis.

    Entenc que és possible que la proximitat amb la mare li tregui el neguit, la faci estar més relaxada. Respecte a si això és bo o no per la criatura a llarg termini, això ja no ho sé. Com dius d'estudis científics n'hi ha per donar i per vendre, i de vegades no són ni estudis ni científics. A mi em sembla, des de la meva posició de que cada cop que obro la boca deveu pensar 'tu-no-ho-entens-perquè-no-tens-fills' que cada crio és diferent i que el feedback és molt important, i que en això hi fa molt més la relació dels pares amb el nen/a que no el que digui qualsevol llibre. Si tu veus que al teu fill li van bé unes coses, doncs endavant.

    ResponElimina
  2. No, home, no! Terratrèmol no! però sí que requereix una atenció constant. I sí, la majoria de vegades que me la poso a l'esquena, es queda quietona. No crec, però, que sigui per la proximitat amb la mare, sinó pel contacte i per l'interès que li desperta estar a més alçada i veure les coses d'una altra manera. També t'he de dir, que jo no les tinc totes en que això beneficii tant com diuen, ja que (com a mínim en el meu cas) veig que a la petita li agrada estar al seu rotllo i moure's per terra. Això és una cosa que intento respectar.

    És cert que hi ha moltes coses que no pots entendre perquè no tens fills, no t'ho negaré, però això no treu que no tinguis el teu (gran) sentit per analitzar les coses i tenir-ne una opinió. Les mares som un públic difícil, que ens ofenem amb facilitat. Qualsevol comentari (i m'estic engrescant en una altra resposta-post) pot resultar en una petita ofensa, en una crítica a com ho fas. I és que estem al peu del canó, amb les hormones a tope i els sentiments a flor de pell. Què ens importa el què digui el General, des del seu despatx amb aire condicionat i després de dormir 8 hores seguides? (I qui diu mares diu pares que també estan al peu del canó, que n'hi ha molts!).

    En aquest sentit (i ara ja vaig cap al post) cada cop trobo més sentit a la teoria d'un documental que vaig veure fa temps. Els humans vivim temps després del període reproductiu, i la tesi del documental era que els avis i àvies existien per cuidar als néts. La seva experiència i el seu temple els fa candidats més idonis per educar (i això pot ser una d'aquestes coses que pot ofendre pares i mares). Ho deixo sobre la taula, sense manifestar-me al respecte. Senzillament és una manera de veure les coses que em resulta interessant.

    ResponElimina
  3. Veig que el tema s'ha acabat convertint en una interessant tertúlia...

    Efectivament, trobo que s'han d'anar trobant les estratègies que beneficïin a tots dos mare/pare i fill/a. Però l'experiència personal em diu que com més elements tinguis, millor. En el meu cas, si fos per ella, estaria tot el dia explorant, enfilant-se per tot arreu, obrint tots els calaixos i posant-se tot el que troba a la boca. I si fos per mi, hi ha dies que s'estaria tot el dia al parc d'activitats. Crec que la clau estar en poder anar fent la roda: Ara campes una estona lliure i jo vaig fent coses que he d'interrompre per assistir-te de tant en tant, ara t'estàs una estona al parc (on puc passar de tu i fer coses que requereixin més atenció), ara et carrego amb el mocador i tu estàs entretinguda i tranquil·la amb el moviement, i així anar fent...

    ResponElimina