dimecres, 15 de febrer de 2012

Botigues tancades, edificis a mig construir

Botigues tancades, edificis a mig construir, ... i la ciutat queda morta. "No et pots imaginar el que havia estat" explicarem als nostres fills. Per una banda, m'alegra saber que ens anem posant al lloc on ens pertoca, però el canvi m'entristeix. La meva baixa per maternitat em permet passejar pel poble i observar, i darreramet no paro de veure això: botigues tancades, edificis a mig construir... Avui precisament he vist un cartell de "Liquidació per tancament" en una joieria. Potser fa només 20 anys que existeix (i dic "només" per contraposició a negocis que fa més de 50 anys que estan en doina), però 20 anys són molts. Jo hi havia comprat alguna cosa, allà. "Potser no prou!" em diu una veueta a dins del cap. Què hi puc fer? Mai he estat ni de rellotges ni de joies.

2 comentaris:

  1. És cosa de tots i de ningú concret. Què fer si ja no es regalen joies? Segur que aquests negocis tornaran a tenir el seu moment, però ara sembla passat de moda. I altres botigues? Bé, s'aguanta fins on es pot. No hi ha diners, doncs no en gastem. I si en tenim, tampoc els gastem pel que pugui ser. És la situació a la que ens han fet arribar i a sobre ens en culpen. No ho facis tu, no és cosa teva que la crisi ha arribat fins avui, encara que t'ho vulguin fer creure.

    ResponElimina
  2. Efectivament, Txaro. La crisi l'han creat els que realment s'han enriquit amb el tema, no els que van demanar una hipoteca que no podien assumir per un assessorament pervers de la seva entitat bancària. El que em pregunto és si quan tot hagi passat tindrem memòria històrica per no deixar-nos tornar a entabanar. Potser és un cert pessimisme en el gènere humà, però és molt possible que la resposta sigui NO.

    En fi, l'últim que tanqui la porta.

    ResponElimina