dimarts, 12 d’abril de 2011

Lamparetes

Portem tant temps esperant-lo, però tant... Portem tant temps que no trobo les paraules per explicar l'alegria que he sentit en tenir-lo a les mans, i no només jo, la Txaro i en Gerhart també el tenen i hem creuat una interessantíssima cadena de mails compartint impressions, també amb els edinburghesos, que la música no té fronteres. Lamparetes ja és aquí. El nou disc d'Antònia Font, el disc que portem des del 2006 esperant. Què hi fa que a la primera sentida ens hagi convençut a mitges? Què hi fa que algunes cançons no tinguin ni cap ni peus? Què hi fa que sembli un disc molt més madur i diferent? Doncs no hi fa res, perquè ens l'acabarem aprenent i gaudint. I sobretot, vivint-lo als concerts, que per fi tornen. Ja hi ha dates, ja tenim entrades. No és això com tornar a la normalitat? Doncs sí, tornem al que érem, i que no hem deixat de ser: Antoniafònics. 

3 comentaris:

  1. El temps canvia i les modes musicals també. Aquest àlbum no és com esperàvem que fos, però AF és alguna cosa més que la seva música. Intueixo que el concert serà màgic...

    ResponElimina
  2. La clau és que, ens convenci o no, ens acabarà agradant. Ja hi posarem de la nostra part. Xexu, tens raó. Endavant!!!

    Ep! però que a mi ja m'agrada, eh?!

    ResponElimina
  3. Doncs sí senyor, molt de temps esperant amb candeletes aquest lamparetes! I clar, tot el misteri i les preguntes i les espectatives que ens hem anat construint al respecte. Ja le tenim aquí, no és igual que cap altre disc anterior, però és Aontònia Font i nosaltres no deixarem de ser mai antoniafònics. Així doncs, a conéixe'l i a gaudir-lo!

    ResponElimina