dijous, 10 de febrer de 2011

Aquesta pluja (aquesta boira)










Tothom té defectes,
jo encara t'enyor
Ningú no és perfecte,
ja no te faré pus cançons.

Jo de vegades són una mica torracollons i rabiosa. M'agrada portar la contrària. Sí, perquè negar-ho... sort en tinc de la gent que m'estima i que no m'ho té en compte. Això ho vaig heretar del meu avi per part de mare, però no és cap excusa.

Jo crec que hi ha coses de nosaltres mateixos que podem canviar, però d'altres... és que costa tant! El millor és admetre-les i deixar-se estimar tal i com s'és. Però això no és fàcil...

Què en penseu? És egoïsta?

3 comentaris:

  1. El que crec és que hi ha coses que pensem que podem canviar, però que en realitat no podem. Sempre et diré que el treball personal està molt bé, millorar, guanyar a algunes pors que ens acompanyen, però realment útil només ho és en casos extrems. De vegades no cal millorar res. Si els que t'envolten t'estimen, serà per alguna cosa. El conjunt de tu, els defectes i les virtuts, s'equilibren en la justa mesura que els teus amics desitgem. Si no fossis com ets, la teva vida seria una altra, i no ho volem això, perquè tampoc seria la nostra.

    Per què serà que penso que aquest post amaga coses que no entenc o que em perdo...?

    ResponElimina
  2. El treball personal de vegades estar en acceptar que no pots canviar. I punt.

    Què és el que no entens? O creus que està amagat? No he intentat de cap de les manera intentar amagar res... es tracta d'una reflexió arrel d'un dia que em vaig sentir especialment torracollons amb les meves amigues...

    ResponElimina
  3. Sàvies paraules, Xexu... Només afegir que si bé els demés t'estimen tal i com ets, també és cert que ets com ets en part pel que t'aporten els que t'estimen...

    Sigui com sigui, gaudeix de la idea de que no has de fer res (més enllà de ser tu mateixa) perquè els demés t'estimem.

    ResponElimina