dimecres, 11 de novembre de 2009

Reformes inútils

No estic a favor de la reforma de la llei electoral. Està clar que la que tenim no és la millor, però la que podríem tenir la superaria? Jo particularment estic d’acord amb que el vot d’una persona del Montsià tingui més pes específic que el meu, i no estic a favor dels personalismes. Una reforma com la que es proposa ens duria a polítiques perjudicials per a les persones de zones poc poblades (total, pels 4 que m’han de votar...) i a una guerra de persones i no d’idees, una guerra de diners per a vendre la imatge més que mai. Per què en Laporta cau tan bé? Sense treure cap mèrit a la seva feina, de debò és pel seu caràcter, que ens agrada tant? I el seu caràcter, creieu que ens duria a tenir una bona política sanitària, per exemple?

La diferència entre una nova llei i la que tenim, seria significativa? Potser per alguns partits, sí, però per la població? Voleu dir que no estaria més bé que invertíssim aquest temps en pensar en coses més interessants, com per exemple, espavilar-nos per buscar idees per sortir de la crisi i no tornar a caure en l’espiral impossible de creixement constant?

A les tertúlies de la ràdio parlen d'aquestes coses, i cada dia n'estic més fins els nassos... Hauré de tornar al meu curs d'italià... Io mi chiamo...

2 comentaris:

  1. No pateixis que el Laporta fitxarà en Guardiola quan mani, i tot anirà bé. Jo ja el vaig veure en una finestra de l'ajuntament de Barcelona durant la Mercè, mirant els castells. Això vol dir alguna cosa.

    ResponElimina
  2. No tenia constància de que volguessin fer una circumscripció única o alguna cosa així (amb la qual estaria, evidentment, en desacord).

    Pel que fa a les llistes obertes (rollo posar creuetes entre els candidats d'una llista), també jo sóc més amic de votar projectes o idees més que no pas persones... si els partits funcionen bé. Però és que no és el cas. Quasi cap partit té una bona democràcia interna (ni ICV, que fan més assemblees que cap altre), i això acaba portant a dinàmiques de "quotes de poder internes" i maneres de treballar per l'estil que són extremadament indulgents amb segons quins personatges, respectats dins el partit pel sol fet de ser vaques sagrades, i apoltronats al poder peti qui peti. En fi Txari, que crec que sí que les llistes obertes podrien sanejar una mica el tema (o part del tema).

    Ah, i lo del Laporta, em sembla escandalós. Això passés a un pais llatinoamericà que em sé jo i estaríem una setmana dient que són uns populistes i que tergiversen la política. Ara, amb el que sí que estic d'acord és que una mica de cervell Guardiola a la política catalana i les coses podrien anar molt millor.

    Ai, perdó. M'he enrollat molt, però Txari, és que ets molt intensa: Has obert moltes caixes de pandora en molt poques línies! És que quan t'enfades amb un tema...

    ResponElimina