dijous, 2 d’abril de 2009

Ahí estamos!

Com sempre dic, pots valorar com és una persona per com la tracta la gent que l'envolta. Avui ens hem reunit en la mateixa sala que ahir, unes 23 hores després, i hem vist el mateix acte. Només canviaven els protagonistes. Ahir coneixia poca gent, i no perquè no n'hi hagués, però és que avui tothom m'era molt familiar. Moltíssima gent s'ha reunit per veure en GG com presentava la tesi, gent de molts llocs diferents, però sobretot, gent que s'estima el protagonista d'avui. Personalment, he de dir que mai abans hi havia hagut en una mateixa sala tal concentració d'amics meus, amics amb totes les lletres. Això no es veu cada dia, i no ho veuré massa cops més. No cal dir que m'ha fet molt feliç, però a la sala hi havia un podi, i dalt del podi només n'hi havia un. El més gran.

Explicar que en GG ha fet una molt bona presentació, i que ha respost les preguntes amb molta seguretat i facilitat, és una cosa que no caldria fer. Qualsevol que el conegui sabria que el resultat seria aquest, que acabaríem tots contents, que tot i el canguelo inicial, el final seria feliç, i els nervis es disoldrien ràpidament, igual que el sucre en el tallat. I no parlo dels seus. Que la gent de la feina es currarien un regal magnífic i un record espectacular tampoc no era cap sorpresa, perquè aquestes coses es fan per la gent important que presenta. I que a la família li cauria la bava amb l'excel·lent cum laude no ens diu res de nou. Totes aquestes coses no cal dir-les, són evidències.

Però el que sí que vull dir és que el camí no ha estat fàcil, sobretot en els seus inicis, i allà estàvem per veure-ho, com estàvem avui disposats a veure el tancament d'un cicle, el final d'una època. Hem caminat plegats durant molt temps, i ara ets doctor. No et creguis, a mi em costa tant d'assumir com a tu! Difícil o no, ja hi ets, i si en tot això hi ha una veritat, aquesta és que 'ets en GG'. I això diem entre nosaltres, perquè no sabem cap definició millor. Ets en GG, i això no és poc. I pobre de tu que canviis. I ara em dirigeixo a tu directament, sí, què passa? Perquè parlo en primera persona, perquè t'ho mereixes, i perquè el dia ha continuat quan tothom ha marxat a fer les seves coses. I passar aquesta tarda amb vosaltres ha estat molt millor regal que una nespresso. Ni un dels dies més importants de la teva vida has oblidat que, per davant de tot, ets persona i ets amic, i que en parlar de tu, aquests dos conceptes s'haurien d'escriure en majúscula.

Ja no sé què dir perquè això no es converteixi en un mar de llàgrimes a base de referències personals, així que només diré el que toca en aquests casos, a part d'agrair-te molt sincerament tot el que has fet per mi, avui i sempre. Felicitats amic, ets el rei. Molta sort per Edinburgh, però no la necessites, perquè ets en GG.

5 comentaris:

  1. Tiu XeXu, que no tengo Kleenex a mà!! Moltíssimes gràcies per aquestes paraules, que sé arriben des de ben endins. Sense tu i vosaltres pot ser seguiria sent un gg, però amb vosaltres soc en GG. Estic molt feliç, i la veritat és que sí, m'he quedat molt descansat després d'aquesta important etapa que és el doctorat. Gracisssss per tot, ens veiem a Edinburgh i on sigui!!!

    ResponElimina
  2. Hòstia Xexu, si els posts poden pertànyer a algú abans fins i tot de ser escrits, aquest et pertanyia.

    GG, ja t'ho vaig dir tot en el moment que tocava, però insisteixo en que ets un crack. Bé, ahir vaig utilitzar una paraula una mica més fàl·lica, però pel cas és el mateix. El que no et vaig dir és que estic content de que puguis compartir la teva vida amb una persona que, en silenci, ha posat molt més que un gra de sorra en tot aquest procés. Tu també ets una crack, Rach. Si és que ja ho dic jo que Dios los cría, y ellos se juntan...

    Felicitats als dos!

    ResponElimina
  3. Jo es que me n'entero de tot tard... Ni blogs, emails, Facebooks i hosties. Avui estava fent el trapasser, buscant els requeriments de les tesis a la web de la UB i veig:

    1 abril Laia Canela
    2 abril Jordi Senserrich...

    Quina llastima, dos mes que m'he perdut. Que be, dos mes que s'han doctorat! un rayo de sol, o o o...

    ResponElimina
  4. Ostres, ostres i boquerons!!!

    que he de dir que tots ja no sapiguem, que el GG és un fenomen, ho sabem. Et felicito un altre cop, Jordi. Has fet una bona feina. I encara que no ho vulgui reconèixer tens raó amb la teva teoria, treballes i fas las coses millor sota presió! però sinó ho fessis així no series tu..
    En aquella sala es va acabar una etapa de la teva vida (i de la meva també..) i no parlo només de la tesi, molts altres temes estaven camuflats allà dins.
    Hi havia molta gent reunida allà, gent que ens estima i que volia compartir amb ell aquest instant del temps, aquest moment tan especial on el que et fa fort és la força de la gent que et rodeja, i d'amics n'hi havia un munt!

    Bé, Gràcies pel post Xexu, Gràcies pel teu comentari Gerard, Gràcies Txaro per cantar quan tots estàvem esgotats i per ser com ets, Gràcies Rúbia per l'abraçada, Gràcies Jordi per deixar-me desfogar en silenci..,Gràcies per prestar-vos a què formés part d'aquest gran família bq, Gràcies a tots per intentar que tot fos normal i que res s'assemblés a un comiat.

    Raquel

    ResponElimina