dissabte, 15 de novembre de 2008

El totxo que aguanta la Terra

Després de perllongar-ho gairebé un any, m'he decidit a començar el que crec que serà el llibre més llarg que hagi llegit fins avui, Un món sense fi d'en Ken Follett, la segona part de Els pilars de la terra. L'agafo amb ganes perquè la primera part em va encantar, però també amb mandra, perquè és un totxo de mides considerables que em portarà molt temps acabar, posat que és impossible treure'l de casa i llegir-lo pel transport públic, com a mi m'agrada fer. No estic prou en forma com per carregar-lo amunt i avall. He calculat que al ritme que el podré llegir trigaré un parell d'anys a acabar-lo. Mentrestant, és clar, llegiré una vintena de llibres més transportables.

Pensant en les seves dimensions m'ha vingut una comparativa al cap, i crec que vosaltres l'apreciareu en la justa mesura. El resultat de l'esmentada comparativa el teniu a la foto següent:



No és tan alt i ample com la 'bíblia', però guanya en la tercera dimensió. Com veieu, no és un llibre que càpiga a la butxaca de l'abric, o en la bosseta creuada que solc portar amb mi...

2 comentaris:

  1. que bona la comparació! jajaja el que també li fa una bona competència a un món sense fi és el Bioquímica del Mathews...

    Un món sense fi... em va agradar, la veritat i no se'm va fer pesat en el sentit figurat, perquè de pesar pesa i bastant

    ResponElimina
  2. Que xula la tapa del llibre de Bioquímica... els colors i tal... és bonica (tot això deuen ser àtoms i molècules... és que jo sóc de lletres)

    :-))

    ResponElimina