divendres, 7 de març de 2008

Un minut de passió, si us plau.

Sé que fa temps que no em deixo caure per la comunitat i demano disculpes per anticipat a aquells i aquelles que heu mantingut viu el blog durant els darrers dies i als que jo no he llegit.

Aquest vespre, i quan ja portava dotze hores al laboratori, he fet una pausa per esbargir el cap i m'he topat amb un vídeo que m'ha fet saltar les llàgrimes (i ho podeu llegir amb tota la textualitat de la frase). Potser hi ha influït la solitut del laboratori un divendres a les nou, o potser l'esgotament físic i mental de la setmana, que sempre ens fa estar més tous. Però no em puc negar a mi mateix que la mediocritat política amb que la majoria de partits es venen durant la campanya electoral ha estat clau per fer decantar les meves emocions. Cap de nosaltres hem viscut èpoques com la del vídeo; és innegable que vivim millor i amb més privilegis que la població Xilena a principis dels setanta. Però cap d'aquestes dues evidències no em nega el dret a un racó de nostàlgia per un temps en que la política era de debò, en que hi havia passió, en que les promeses es complien i en que els discursos de campanya tenien una convicció i un nivell intelectual digne de l'epítop sapiens que nosaltres mateixos ens atribuïm.

No us vull desanimar per aquest diumenge. Jo aniré a votar. Però mireu aquests dos minuts de vídeo i digueu-me si no fan pena (o directament fàstic) aquesta campanya electoral i les que hem viscut els darrers posem-hi deu anys.

Salut i revolució, malgrat tot.


4 comentaris:

  1. M'ha emocionat molt, i jo no he treballat 12 hores avui... fets com aquests em recorden que podem arribar a ser molt estupids. La política està molt demacrada al nostre país.

    Salut company!

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. A mi també m'ha emocionat, i tampoc estic cansada, i més un dia com avui, que en teoria ha de ser de reflexió...reflexió de que? Si em poso a reflexionar em cago amb tot. Estic cansada de tantes mentires, i estic cansada de votar al menys dolent. Lo curiós es que tots ens queixem, però ningú fa res, i tot continua igual. Potser s'ha d'arribar als extrems per a que la gent es mobilitzi. Demà aniré a votar, però em refot anar-hi i no votar a gust, votar a la contra no és votar...Perquè no hi ha polítics en els que ens puguem sentir reflectits?

    ResponElimina
  4. Sabem que no queden polítics de la vella escola, i que actualment no hi ha ningú que doni la talla. Els pocs que semblen bons polítics no tenen possibilitats reals, o no es presenten. Així que gairebé és millor votar per ideologia del partit que per la cara que el representa i el que promet. El que si que està clar és que hem de votar, s'ha d'exercir aquest dret, que també és un deure. Abstenir-se és una opció vàlida, també és un dret, però que no sigui per passotisme o per idees estúpides.

    ResponElimina