diumenge, 15 de juliol de 2007

A mi me'n donaven dos

Doncs si amics, intens cap de setmana per diversos motius, però un d'especial i força extraordinari. Estem en plena temporada de festes majors i celebracions diverses, així que estem de sort perquè els Antònia Font visiten força sovint terres catalanes. Però aquest cop han decidit posar-nos-ho difícil. Divendres a Torredembarra, molt interessant per la vinculació que alguns de nosaltres tenim amb aquest poble. Però dissabte a Lliçà d'Amunt, més a prop de Barcelona. Quina difícil tria! Tant difícil era, que vam decantar-nos per la via fàcil: anem als dos concerts i punt. Una decisió que ens posa al nivell del rei Salomó, pràcticament.

Com sempre, vam haver de córrer per arribar a destinació, però per una vegada, no ens vam perdre en cap de les dues ocasions. Un cop més em toca agrair a en GG que m'esperés per poder anar cap a Torredembarra, tot i que vaig fer molt tard a la trobada. Amb ell esperaven la Rach i la Georgi, un nou fitxatge que esperem que s'animi a seguir venint a concerts amb nosaltres. Els altres dos antòniafonics de primera estaven ja a la Torre, amb uns amics, però al final va resultar que vam arribar nosaltres primer, a temps de fer un riuet i de sentir els primers acords de Darrera una revista, la cançó inicial d'aquesta temporada, que em permeto dir que m'encanta pel principi (i pel mig, i pel final, i per després...).

El concert va ser gairebé igual que el de la setmana anterior a Igualada, a excepció d'un detallet que destaco pel nostre amic perdedor, que sempre la reclama: tornen a tocar S'univers és una festa al bis. A destacar que l'afluència de públic va ser limitada, i això explica que ens semblés un concert una mica més fred que el d'Igualada, encara que penso que en Pau cada cop s'hi deixa més la pell. Això si, per les fileres de davant, autèntics fans entusiastes que van disfrutar tant o més que nosaltres. Així dóna gust. Penjo alguna foto de les moltes que vaig fer, que ara que tinc càmera l'he d'amortitzar.

En Pau emocionat acabant una cançó, encara que no sé quina...

Compositor i cantant, just abans de començar els bisos.

A Lliçà la història es va repetir, el concert va ser idèntic, inclosa la poca afluència de públic, incloses les cançons noves de la temporada (Hotel Occidental, Sa vida de s'astronauta i Cibernauta Joan), inclòs S'univers és una festa i inclosos els incondicionals, ens va semblar reconèixer algú del dia anterior a Torredembarra (no som els únics malalts!). Diferències? Potser una mica més de feeling amb el públic, però una mica més només, i l'absència de dos dels nostres habituals, aquest cop només érem el trio meravelles, recordant Torroella i Sant Cugat. És clar que en aquelles ocasions hi era també l'amic Yeral, potser per això són tant memorables aquells dies... Llàstima de no tenir a ningú especial a quí trucar en sentir alguna cançó concreta.

Us deixo unes imatges més perquè les disfruteu:

En Roca probablement a Nata. Noteu els seus mugrons erectes com gairebé sempre...

En Pau de ben aprop, ja us dic que el noi s'hi deixa la pell.

En Manresa, el més catxondo del grup, disfrutant amb el seu òrgan, i no penseu malament...

Finalment, el doblet va ser possible, i estic molt content. Amb aquests dos ja són molts els concerts als que hem assistit, i pel que sembla, no ens cansem. Aviat vindran més cites, noves trobades, i allà estarem. Volem un disc nou, avui ho parlàvem, però no perquè ens cansin les cançons que ja sabem, al contrari, però necessitem més Antònia Font, cal. Per últim destaco una coseta que sempre reclamo en els concerts, i que darrerament ens estan regalant en forma de darrera cançó, Viure sense tu. No pot haver-hi millor final. L'escriuria aquí de tant que m'ha agradat escoltar-la en directe aquests dos dies, però si cliqueu sobre el títol la podreu escoltar. A disfrutar-la!


5 comentaris:

  1. Sí senyor!! doblete!! el diumenge al vespre encara estava afònica, i avui... espera't, que encara no he parlat massa.

    Una crònica molt maca, Xexu, i les fotos també. Jo necessitava carregar les bateries, ara tinc AF per un mes, que és el que trigaré a tornar a anar a un concert.

    Durant aquests dies, aneu a concerts, disfruteu i no deixeu d'aplicar els nostres pertinents arranjaments (léase: rubia, yaris i... n'hi ha algun més??).

    ResponElimina
  2. Osti, ara m'heu fet enveja! Sort que en el proper mes n'hi ha més d'un que caurà segur...

    Això del S'univers és una festa, és que ja és puntillu. Però admeto que, en directe, Viure sense tu és brutalíssima (com Wa Yeah!, la gran sorpresa de la gira, per a mi).

    Ara que, a mi m'agrada tot. Ahir jugàvem amb la Guanyadora a buscar una cançó que no ens agradés, i no la vam trobar. De fet, quan m'hi emprenyo, ara sempre li dic: "te mando un topo. Usted es tonta y fea"...

    ResponElimina
  3. Ei, Xexu, Txari, GG, Perdi... Esteu malalts d'Antonia Font. I mira que m'agraden, eh? Però vosaltres esteu malalts. Molt malalts...

    Perdi, saps que això dels "topos es tonto y feo" i tota la moguda que narren a la cançó dels AF és de Cortázar?? Qué gran, Cortázar!! CORTÁZAAAAAAAAAAAR TORNA!!! Recomano els seus contes i per suposat, no recomano sino que obligo a llegir y rellegir, Rayuela.

    Gràcies per tot. Apali.

    ResponElimina
  4. Eiiii!!! Veig que finalment li has agafat el truquillo al tema de les fotos. A la torre no les tenia totes quan vaig veure que fotografiaves ses estrelles, o ets focos de s'escenari, o -directament- el campanar de l'esglesia. Però veig que al final n'has tret unes quantes que estan de puta mare. M'agrada especialment la del Manresa (no sé, ja sé que no té res, però m'agrada).

    Pel que fa al dissabte al vespre, estic content que us ho passessiu bé, però no us enganyaré: També estic content que no hi hagués sorpreses d'última hora tipus un bis amb milers d'habitants...

    Ah, Yeral: Un dels meus preferits ,d'Historias de Cronopios y de famas.

    ResponElimina