tag:blogger.com,1999:blog-5421785236903856278.post8576282564928876204..comments2024-01-26T09:52:14.910+01:00Comments on Comunitat del Fosfat: Novetats VIHComunitathttp://www.blogger.com/profile/10633024471224331290noreply@blogger.comBlogger5125tag:blogger.com,1999:blog-5421785236903856278.post-62088840696550956552008-01-25T11:26:00.000+01:002008-01-25T11:26:00.000+01:00Ei! No se'ns ha fet gens pesat, Xexu. Grans aporta...Ei! No se'ns ha fet gens pesat, Xexu. Grans aportacions de la vida real (Txaro) i de la vida emocional (Berta).<BR/><BR/>Ha estat molt instructiu.<BR/><BR/>Pel que fa als fàrmacs, no patiu. Fa poc vaig llegir en algun article que les farmacèutiques han reduït la despesa de recerca en antibiòtics (de fet, quan fa que no en treuen cap de nou?). Els criteris econòmics fan que triomfin els medicaments que no curen, sinó que palien o ajuden a conviure-hi (pràcticament tots, menys els antibiòtics). I, en tot cas, els "anti-VIH" (En totes les seves versions) són, juntament amb els antidepresius i ansiolítics, el gran paradigma d'aquest grup. No hay mal que para bien no venga: aquest criteri té molts desavantatges i injustícies, però ha permès que, com diu la Txari, avui dia la SIDA sigui una síndroma que es pugui cronificar i, per tant, conviure-hi amb una certa normalitat.<BR/><BR/>Salut!Gerharthttps://www.blogger.com/profile/04972127709980124227noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5421785236903856278.post-9400489132946252662008-01-17T20:36:00.000+01:002008-01-17T20:36:00.000+01:00Ei Berta, m'alegro molt que encara que silenciosa,...Ei Berta, m'alegro molt que encara que silenciosa, et passes per aquí i avui hagis decidit deixar una aportació. I és que el tema SIDA encara et tira, eh? No es poden oblidar els orígens...Sergihttps://www.blogger.com/profile/08735151452501299430noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5421785236903856278.post-43641765204812749562008-01-16T18:59:00.000+01:002008-01-16T18:59:00.000+01:00Ei hola! Ja veieu que us vaig llegint tot i que la...Ei hola! Ja veieu que us vaig llegint tot i que la meva tendencia a deixar-ne constancia activa es molt baixa. De totes maneres, el post d'en Xexu i el comentari de la Txaro m'han agradat molt (diga-li nostalgia cientifica!) i m'ha vingut al cap que fa poc mes d'una setmana vaig llegir un article al diari que parlava justament d'una cosa semblant, del nou repte dels cientifics i metges que treballen en el camp del VIH i la SIDA. Crec que el missatge d'aquest article queda ben exposat en la frase que el tanca, i que es pronunciada per un pacient diagnosticat fa mes de vint anys i que ara ja es una persona relativament gran (55 anys) pero amb problemes de salut tipics de persones de 80 anys. La seva frase diu algo aixi com "Se que la seva primera preocupacio va ser mantenir-nos vius, pero ara que tanta gent viura vides mes llargues, com passaran aixo emocional i fisicament?"<BR/><BR/>Be, si en teniu ganes us deixo el link perque ho pugueu llegir. Jo crec que es una bona reflexio. Apa doncs, un peto ben gran per tots!<BR/><BR/>http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9D03E4DB143AF935A35752C0A96E9C8B63&scp=9&sq=aidsAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5421785236903856278.post-59076842471169292192008-01-16T12:29:00.000+01:002008-01-16T12:29:00.000+01:00Ostres, moltes gràcies per aquest comentari, Txaro...Ostres, moltes gràcies per aquest comentari, Txaro, millora en molt el post, ja que sempre cal tenir una visió més clínica de les coses, i les dades que aportes són de molt interès.Sergihttps://www.blogger.com/profile/08735151452501299430noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5421785236903856278.post-56739795843050596952008-01-16T10:28:00.000+01:002008-01-16T10:28:00.000+01:00Moltes gràcies pel resum! Jo aportaré el meu grane...Moltes gràcies pel resum! Jo aportaré el meu granet de sorra en la part de clínica:<BR/><BR/>La veritat és que s'ha avançat molt en els últims anys, fent que la SIDA sigui considerada a hores d'ara una malaltia crònica. La majoria de pacients es poden controlar bé i no arriben a desenvolupar la malaltia. <BR/><BR/>Una de les sorts que tenim, és que els virus que són més resistents, són menys infectius (per norma general). És a dir, es transmeten pitjor de persona a persona. Trobar fàrmacs nous és important per aquells pacients el virus dels quals ha desenvolupat resistència als actuals.<BR/><BR/>Ara bé, la cronificació de la malaltia comporta més complicacions. En són un exemple la osteoporosi, malalties cardiovasculars o lipodistròfia (alteració en la distribució del greix corporal). Aquestes complicacions són degudes bé a efectes secundaris del tractament o bé a la pròpia infecció. És per això que a nivell clínic es fa recerca per optimitzar el tractament (reduïnt-lo, si cal) i per trobar tractaments per aquestes alteracions que no interaccionin amb el tractament antiretroviral.<BR/><BR/>El darunavir, l'amprenavir i el tipranavir ja s'utilitzen a la pràctica clínica habitual. El raltegravir també, però només dins de programes especials, ja que encara no està autoritzat.Txarihttps://www.blogger.com/profile/01890530052426542692noreply@blogger.com