 | |||
| La Dory sempre atabala una mica en Marlin... |
Una alta pel·lícula d'animació pendent d'aquest any era Finding Dory, la seqüela de 'Buscant en Nemo' amb un dels personatges secundaris que va fer fortuna: la peix cirurgià blau Dory, que tenia la peculiaritat de no tenir memòria a curt termini, portant a l'extrem la típica broma de que els peixos no tenen memòria (cosa que no és veritat, per cert). Allà funcionava molt bé com a recurs humorístic, però en aquesta segona pel·lícula és justament el motiu de l'argument, el que fa diferent la Dory de la resta de peixos i la converteix en protagonista.
 |
| La Destiny i en Bailey, dos dels secundaris més cuquis. |
La moralina que va fer famós en Nemo, allò de que no hi ha res impossible encara que siguis un peix tolit, es repeteix ara amb la Dory. La seva 'discapacitat', que l'impedeix fer moltes coses sola, és la manca de memòria, la impossibilitat de retenir la informació. Això és el que va fer que de petita es perdés i se separés dels seus pares estimats, que coneixedors de la seva problemàtica, la cuidaven amb tot l'amor de que dos peixos cirurgians blaus són capaços. Un cop recuperat en Nemo, ara és la Dory la que buscarà els seus pares, i tindrà l'ajuda d'en Marlin i en Nemo, és clar, però també d'una bona colla de secundaris que també es fan estimar, gairebé més que la pròpia Dory, que de tant hiperactiva de vegades cansa. Personalment, em quedo amb el pop Hank i la Tauró Balena Destiny. Mai hauria pensat que veuria un tauró balena en una pel·licula...
La pel·lícula està bé per passar l'estona, però per mi és massa semblant a la primera, persegueix el mateix objectiu, el de deixar de banda les discapacitats i demostrar que amb esforç tot es pot aconseguir, i emociona de la manera que sap fer, convertint en adorables els personatges aparentment més desgraciats. Potser no aporta res de nou, però és d'aquelles agradables de veure. Disney Pixar saben com tocar la fibra. Visualment molt destacable, humorísticament no tal. I emotivament... bé, és en Nemo, què voleu?
Valoració: van veure la pel·lícula amb un somriure als llavis. Ell vol tenir un tauró balena.
La vaig veure aquest estiu amb en Guillem, en Jan no va voler venir, perquè s'estimava més jugar a futbol al carrer. No és tant pel·liculero. La primera, la del Neno, em va agradar moooolt més que aquesta, tot i que tots dos la vam veure amb un somriure als llavis i no està malament.
ResponEliminaJa se sap que les segones parts no solen superar mai les segones. La pel·lícula està bé, i els protagonistes són els mateixos, però no deixa de ser una manera de donar una altra volta a un producte d'èxit, perquè treure'n una mica més de rèdit, i això no sol sortir bé.
Elimina