Fa molt temps la Txaro ens va parlar d'aquesta sèrie, però com que som lents de reflexos, no ha estat fins que vaig veure a les xarxes socials que la tercera temporada ho estava petant, que no m'he decidit a veure-la. La primera temporada té només 3 capítols, i els vam mirar tots d'una tacada.
La peculiaritat d'aquesta sèrie és que... no sembla una sèrie. Els capítols són de llargada variable, els protagonistes són diferents a cada episodi, i la temàtica no té res a veure. Què els uneix? Que plantegen situacions en un futur a mig o llarg termini on la tecnologia, els mitjans i la informació en general ens posen en dilemes que ens faran pensar, posaran en evidència l'espècie humana, i ens plantejaran com afrontaríem situacions extremes com les que exposa.
 |
| El primer ministre no ho veu clar. |
Així al capítol 1 (L'himne nacional) trobem que algú ha segrestat la princesa, i per alliberar-la demana que el president del país (la sèrie és britànica) surti en prime time televisiu a totes les cadenes mantenint relacions sexuals explícites amb un porc. Es posa en evidència la morbositat de la gent, la influència dels mitjans i les xarxes socials, i els índex de popularitat.
 |
| Guanyem-nos uns quants mèrits pedalejant. |
El capítol 2 (15 milions de crèdits) és el més futurista, una societat tancada que viu per guanyar punts (mèrits) en funció del seu dia a dia. Viuen en cubicles, estan obligats a fer bicicleta estàtica (presumptament per generar energia) i viuen completament en un món virtual. La crítica aquí és la virtualitat precisament, el cada cop menys present contacte personal, i l'única manera de sortir-se'n, triomfar en un 'talent show' al qual et pots presentar després d'haver aconseguit un munt de punts. La publicitat i el preu de cadascú també hi juguen un paper important.
 |
| Recordant coses que més valdria oblidar. |
Al tercer i últim (La història completa sobre tu), la gent porta un implant darrere l'orella que els permet recuperar i reviure a conveniència qualsevol record generat. Això dóna certs avantatges, però també molts inconvenients, començant per la paranoia i l'obsessió de no voler que se t'escapi res i analitzar cada situació una vegada rere l'altra.
En resum, una sèrie molt inquietant, que genera un mal rotllo important, però perquè està ben feta i et posa dins les situacions i t'obliga a pensar com actuaries. Et fa sentir molt miserable, perquè els humans ho som, de vegades. Els plantejaments, per més que futuristes, no són gens inversemblants.
Valoració: jo vull continuar mirant-la, ella diu que fa massa mal rotllo.
Fa molt temps el Pons ens va parlar d’aquesta sèrie, però com que sóc un babau no li faig cas...
ResponEliminaLa idea del primer capítol es brillant, i la execució està prou bé. El segon tot i ser el més fluix de la temporada també et fa pensar que es lo important d’aquesta sèrie. La tercera història es la més xunga, això de poder revisualitzar els fets passants acabaria fatal, en un mon on la gent viu en el passat.
El Sergi en diria transhumanisme en acció o distòpies properes (no tan properes en el cas del segon capítol). Es com dius, són tecnologies que es podrien acabar inventat i que en principi semblarien bones però a la pràctica seria un malson per culpa de com són els humans. Es genial trobar una sèrie així on els bons no guanyen perquè no hi ha bons, simplement acaba perdent la societat en general.
Nen, faig el que puc, d'acord? Però segue que la Txaro me'n va parlar abans que tu.
EliminaSi he d'ordenar els capítols segons el meu gust, anirien de menys a més. He sentit a parlar molt bé del primer, però és el que menys em va impressionar a mi. De totes maneres, he de reconèixer que està molt ben pensat, i és sorprenent. Això ho tenen tots.
M'agrada la teva anàlisi de la sèrie, i la comparteixo, però fins i tot aquí has de parlar d'en Sergi?? Bé, la veritat és que ell hauria de mirar aquesta sèrie, hauria de ser obligatòria per a ell, insisteix-li. Estem abocats a un futur d'aquesta mena, d'alguna de les menes que surten a la sèrie, o a tots ells. Més val que ens fem a la idea. La gràcia és que la sèrie fa pensar molt, sense que això la faci carregosa i pesada, al contrari. I això vol dir que és un encert. I no només està ben pensada, sinó que està ben feta.
El primer capítol el vaig trobar obscè i no vaig seguir amb la sèrie. Però entre aquest post i l'altre de la segona temporada me'n fas venir ganes, ja que sembla que la zoofília no es un tema recurrent en la sèrie. M'han cridat l'atenció el tercer capítol d'aquesta temporada i de l'altre, els veuré directament sense passar pels altres. Pel que sembla no passa res si ho faig, no?
ResponEliminaEl primer capítol té aquesta trama que pot tirar enrere, però la mentalitat és la mateixa que a la resta, sense que hi surtin temes tan escabrosos potser, però jo diria que el tema no és la zoofília, diguem que al senyors primer ministre no li atreu la idea, però sí que es parla del poder dels mitjans, de les xarxes socials i del morbo. D'això sí que va la sèrie, i veuràs com ens porten a l'extrem la tecnologia, la informació, els realities... tot plegat posa els pèls de punta. Alguns capítols són millors que altres, però la gràcia és que no tots impacten a tothom per igual. I efectivament, com que no comparteixen guió, ni personatges, ni cap ordre concret, es poden mirar seguint l'ordre que vulguis. Ja em diràs!
Elimina