Aquest viatge ha
estat molt diferent. Des del primer moment, i no em pregunteu perquè, m’he
sentit com una espia. Suposo que el tren ja ho té, això. Intercanviar informació
és des de fa un temps més fàcil en l’àmbit ferroviari que en l’aeri. Per molts
motius, però el principal, que ja no hi ha veritable primera classe en els vols
curts. Els seients són massa estrets i si has de moure’t massa, despertes sospites. El
control de maletes és un altre punt a tenir en compte. A l’aeroport s’ho prenen
molt seriosament, ja no es poden dur microxips amagats a la sola de les sabates
ni al cinturó. I si jo fos una espia? Crec que m’agradaria ser agent doble, però
seria quelcom massa arriscat i no voldria posar en perill la meva família, així
que res. Agent simple. I què o a qui espiaria? Doncs tenint en compte la meva
professió, crec que està clar. Històries clíniques. Aniria als hospitals amb l’excusa
de recollir dades per un estudi. Quan em deixessin sola amb les històries clíniques,
trauria la meva mini-càmera de la pitrera i faria fotos indiscriminadament. Amb
quin objectiu? No ho sabria, compliria ordres. M’allotjaria en un hotel, rebria
un paquet confidencial, pujaria a l’habitació sense despertar sospites i al
tancar la porta l’obriria d’una revolada. Un sobre. Instruccions. Què cal fer? És
ben fàcil: memoritzar-les, destruir-les i seguir-les. Sense preguntar, sense
contemplacions. Em costaria dur una arma. Màxim una navalleta per defensar-me,
però res més. En algun moment la posaria al coll d’algú, sense atraure les
mirades de la gent del voltant, i... Merda! M’han descobert! He d’anar a l’Schlecker
comprar-me un tiny i unes tisores. No crec que sigui difícil trobar un Motel.
Digueu a la meva filla que la seva mare sempre la va estimar molt. Que no em
busqui. És perillós.
Ostres Txaro, avui et superes. Imaginava un post com l'anterior, però veig que has deixat volar la imaginació. Tranquil·la, no li direm res a la N, però tu segueix fent posts, eh, que aquest blog segur que no l'espia ningú i no passarà res. Molt bo l'escrit, i quina manera de flipar-se!
ResponEliminaAquest cop has anat massa lluny. STOP
ResponEliminaEls dos zeros de la teva llicència no et donen dret a fer públiques les teves activitats. STOP
En breu rebràs un sobre amb les dades de la teva nova identitat a la xarxa (i t'asseguro que el pseudònim no tindrà tant de ganxo com fins ara). STOP
Aquest missatge s'autodestruirà un cop l'hagis llegit.
Boníssim! M'ha encantat el post. Hagués continuat llegint si hagués durat dos-centes pàgines més.
ResponEliminaBona nit des de Barbados...
ResponElimina