dilluns, 5 de setembre del 2011

Sant Quirze, i ja en van 30

Ja se sap que canviar d'edat i posar un 3 a davant, no es posa igual de bé per tothom. És el que es diu la crisi dels 30, però jo fa temps que vaig deixar enrere tot això, de fet no la vaig passar quan tocava. Ara en tinc una nova oportunitat, i és que ahir a la nit, en diumenge, vaig assistir al meu trentè concert d'Antònia Font.

A banda d'aquesta efemèride, el concert va ser especial per algunes altres coses. El motiu principal pel qual em vaig comprar un cotxe va tenir sentit, el C3 ens va portar al seu primer concert. Bé, els dos C3os ens hi van dur. La N va viure el seu darrer concert prenatal, al proper que vagi esperem que ja sabrà almenys la meitat d'Astronauta Rimador (la seva mare es queixa, però està en una forma envejable, l'hauríeu d'haver vist cantant-la!). A més, era un últim concert in extremis, per acabar l'estiu de l'única manera que el podíem acabar.

En Pau, fent que toca la guitarra

Si analitzem el concert, no el comptaria entre els millors. Era en diumenge, i alguns teníem coses a fer dilluns al matí, com treballar, per exemple. El vam veure des d'una perspectiva diferent, des del costat de la taula de so, per temes logístics, però això no va ser impediment per gaudir-ne. Lamparetes sencer a excepció de Calgary88 que la fan al final (ja no la canten dos cops), ens ho agafem amb resignació. I la selecció d'èxits de després seria millorable, però és que hom, després de 30 concerts, es torna exigent. Ens en va faltar alguna d'important (Viure sense tu!), com ve sent costum, i en sobraven d'altres (Robot, Holiday...). Algunes no podien faltar (Portaavions, Tots els motors...) i em va semblar rància la versió de Final (una cançó que m'encanta), per una gran Darrera una revista. I és que no sé de què em queixo, si al final no vam parar de cantar i ballar. Antònia Font, què vols?

En Joan Roca en el seu paper, però no s'aprecia si està content...

6 comentaris:

  1. Per molts anys, o hauria de dir per molts concerts més? Quin rècord... jo només puc parlar de números similars amb Els Pets, però val a dir que el ritme ha baixat substancialment. Apa, aviam si te'n cau algun més abans no acabi l'any!

    ResponElimina
  2. Ostres, 30 concerts!!! Moltes felicitats!!! Jo el màxim que he repetit del mateix grup són quatre, i obviaré dir quin perquè era de quan tenia 16 anys....va, no passa res, El Canto del Loco! Calgary 88 la toquen dues vegades?? Primer era la meva preferida, i em va agafar alguna setmana que l'escoltava un cop darrera l'altre, ara encanvi la meva preferida és Pioners. Potser perquè com que van seguides, de tan escoltar-ne una, m'ha acabat agradant més la que va després! I saps què? a mi a l'ipod Calgary em sona sempre dues vegades perquè no em vaig comprar el disc fins més tard, i m'havia baixat només Calgary i després quan em vaig comprar el CD i les vaig passar totes a l'ipod, no vaig treure Calgary, així que està repetida. Quan poso Lamparetes, em sona primer calgary i després comença el disc per ordre, pel que quan toca, la torno a sentir!

    Quina gràcia això del nen de la teva amiga, ja me l'imagino sent un bebè i cantant astronauta rim.!

    Ale, quin rotllo t'he fotut! :)

    ResponElimina
  3. Que cabrón... Felicitats! I, per cert, veig que a part de treure partit al C3, has acabat traient partit a la càmera... Molt xules les fotos.

    Gràcies pel post!

    ResponElimina
  4. I que cumplas muchos más!!!!

    ... i (com sempre dic) els poguem gaudir plegats.

    No perdo l'esperança de que la N. pugui cantar Astronauta rimador en el proper concert, però si no et fa res començarem amb Bambú, que és més tendre i fàcil. Encara que per fàcil podríem triar.. quèmsejo... Play!

    Les fotos són molt bones i et perdonem que no s'apreciin els detalls ;)

    ResponElimina
  5. Yáiza, confio que encara enganxaré algun altre concert aquest any, que encara queda molt perquè acabi. Si pots competir amb alguna cosa, ja és molt. A mi em fa gairebé vergonya dir a quants concerts he anat!

    Barce, gràcies per arribar-te fins aquí. Per la gent que escriu aquest blog i per mi, Antònia Font significa molt, no només és un grup de música, sinó el ciment que ens ha unit durant molt temps. Jo porto 30 concerts, però les dos personetes que comenten a continuació de tu, en porten 18 i 23 respectivament. No és cap broma. I no estic sol en la meva croada!
    Ja no canten dos cops Calgary88. al principi d'aquesta gira ho feien, perquè canten el Lampretes tot sencer i seguit, i a més, a l'últim bis tornaven a fer Calgary. Però veig que ja no. Mira, tu sense saber-ho tens vocació de concert a l'iPod!
    Si la criatura de la Txaro surt a ella, ens jubila a tots i cantarà Astronauta Rimador com ningú.

    Gerhart, de fet són les dues úniques fotos decents que van sortir, és clar, només ensenyo les bones! Va, que tu estàs a punt d'arribar als 20!

    Txari, plegats els gaudirem, això segur. Em conformo amb que la N canti Bamboo, però com que no la van fer... potser li hauries d'ensenyar primer Portaavions. Tot i que cantant aquesta jo m'equivoco, cordar-me, planxar el meu abric?? Grrr... I Play no és tan fàcil, al contrari! Saber quan fa cada sorollet té el seu què.
    Hehehe, almenys hi ha algú que mira els peus de foto! (i els entén...)

    ResponElimina
  6. Moltes felicitats pels 30 concerts d'AF. La majoria els hem viscuts plegats però t'has desbancat arribant al 3 abans que ningú. M'agradaria haver estat amb tots vosaltres compartint el concert i el moment.

    Gràcies per la crònica, la veritat es que us imagino allà.

    petons

    ResponElimina