dilluns, 16 d’agost del 2010

Ja tinc la meva viejuna!

De tots era coneguda la mítica viejuna del meu/nostre anterior allotjament. Si home, aquella vella amb veu de pito i tafanera com ella sola que vivia al pis de baix. Almenys no s'havia queixat mai, això sí, sabia el que passava a casa meva millor que jo.

Amb la meva política de passar totalment del veïnat (com de tanta altra gent), no conec a ningú a part dels que em trobo esporàdicament a l'ascensor, i és un hola i adéu i prou. Avui tornava de córrer una mica, tot suat i amb ganes d'arribar a casa. Esperant l'ascensor he vist que entrava per la porta un avi amb el seu gosset, que m'he trobat més d'un cop (i que oblido cada cop que me n'acomiado). M'he dit a mi mateix que seria un bon samarità i que esperaria a entrar amb ell a l'ascensor. Però ja des de la porta ha començat una conversa que m'hagués impedit fugir ni que hagués volgut (que en realitat volia). Ell té parlar andalús, però la reproduiré en català per simplificar les coses:

- Has estat de vacances, oi?
- ...sííí... uns dies...
- Ja em semblava...
- Aha...
- Que has tornat ara, no?
- ...mmm... sí... divendres vaig tornar...
- Ja, és que he vist roba estesa.
- ...sííí... ja estava aquí al cap de setmana.
- Ah. I els gats?
- Me'ls han vingut a cuidar (no anava a explicar-li la història del pobre Bamboo...)
- Ah, te'ls han vingut a cuidar.

I ja ha baixat de l'ascensor. Perquè resulta que aquest home i el seu gosset viuen al primer pis. I en viure jo al cinquè, doncs pensaries que no sap ni de la meva existència. Però mira l'avi, com s'espavila! Ja veig que aquí hi ha safareig com a tot arreu.

3 comentaris:

  1. tu saps lo sospitós que ets? un paio de trenta anys vivint sol amb gats? ets molt estrany Xexu... ;-)
    i riu-te'n tu de les iaies, els avis són terribles també.

    ResponElimina
  2. Qui no té feina, el gat pentina... com t'has trobat en Bolg? jeje

    Que fort que sàpiga tantes coses! i això, sense tenir facebook, no? Vaia crack... ara me n'adono, que és el meu ídol. Jo de gran seré viejuna, ja ho veuràs.

    ResponElimina
  3. Jua!! Jua!!! Sí, ja sé que és una honomatopeia un tant ridícula, però et volia expressar com m'he descollonat de riure llegint el post. Estic solet al lab i mira, m'he trobat en un d'aquells moments en que tiraria monedes per un foradet si amb això pogués allargar el post per continuar llegint. A més, llegint el diàleg us estava imaginant perfectament... I dius que viu quatre pisos més avall del teu?! Molt bo.

    Gràcies pel bon moment!

    ResponElimina