Abans de les cròniques, de les fotos, abans d'explicar què ha donat de si aquest cap de setmana i de relatar les sensacions que us heu emportat, és necessari que us doni les gràcies per haver-me fet sentir allà, per haver estat pensant en nosaltres i trucar-nos, i no poca estona. Perquè malgrat no poder venir, una petita part de mi era allà, i això només s'aconsegueix quan hi ha un vincle com el que tenim nosaltres. Moltes gràcies per ser com sou i per fer-me sentir així. Com que avui no em puc incloure en el verb i dir allò de 'm'encantem', simplement us dire que m'encanteu, i que estic segur que hi haurà més oportunitats d'estar junts i gaudir d'uns dies -i unes nits- plegats.
I tant si hi haurà més oportunitats. De fet, les adiccions es creen a base de fer les coses i crec que aquest cap de setmana, lluny de saciar les ganes d'estar plegats, ha alimentat el mono de fer-ho més sovint.
ResponEliminaUs envio una abraçada molt forta d'ànims direcció Eixample-Ciutat Vella per veure si us arriba!