Un concert previ anulat per una intensa pluja.
Un sorteig fet per Caixa Manlleu.
Uns afortunats que vam poder anar a aquesta vila osonenca.
Un escenari molt acollidor i familiar, per la seva mida relativament petita.
Uns koales envoltats de gent, d'arbres i de música antoniafònica en el seu estat més pur, sense orquestres ni res, ells sols.
Un ordre canviat del repertori, que feia prometedora la vetllada.
Unes "A Rússia" i "S'Univers és una festa"que donaven molta empenta i embranzida al concert. Uns acords molt característics i alhora inusuals.
Una trucada de telèfon per a aconseguir un testimoni de la cançó que estaven tocant.
Una bogeria a les cordes vocals.
Uns música que ens feia moure el cos sense que ens adonéssim.
Un inici i un "Final".
Pensar en s'estiu sense demanar-ho.
Rituals que es mantenen tot i les absències.
Uns bisos inesperats.
Una carretera fosca.
Una crònica telegràfica.
Punt.
Una crònica magnífica i original, que ja és difícil innovar en aquest sentit. Vaja, que ens vam perdre un concert brutal, oi? Quina llàstima. Van tocar 'Final'?? No fotis, de veritat? Això hagués estat per mi com quan van tocar 'Milers d'habitants' pel Gerhart. A la propera serà. Una crònica genial, GG!
ResponEliminaM'ha agradat molt la crònica. Tot i el seu caire telegràfic, m'has transmès el que va ser. Aquest any m'estic quedant molt amb les ganes d'AF...
ResponElimina