dimecres, 5 de setembre del 2007

Majoria de concerts

- A veure, tenim Matadepera dijous i Vilafranca divendres. Jo passaria, però si he d'anar a algun, que sigui dijous. Divendres no em va massa bé...

Això vaig dir. Divendres el volia lliure. I quin va ser el resultat? Que s'anava a Vilafranca, ue! Però bé, a risc de torturar una personeta innocent, vaig proposar-li d'anar divendres a Vilafranca, tot i que alguns ja havien caigut de la llista. Però quina va ser la nostra sorpresa en arribar i fer un truc, quan vam saber que en GG i la Rach tampoc no venien per indisposició d'un d'ells. Quina gràcia, a Vilafranca, sense Antòniafònics i amb algú que feia l'esforç de venir per mi (que mona)...

Ja que estàvem allà, no anàvem a marxar, oi? A més, en aquest concert em feia gran, assolia la majoria de concerts amb el número 18. Podia haver-me esperat, marxar a caseta i trobar un millor moment per tan insigne event (notar que he escrit 'tan'...), però sort que no ho vaig fer. L'escenari era magnífic, especial. No hi havia entarimat, allà a la Plaça Jaume I hi ha unes escaletes amb un replà, i allà estaven situats els micròfons i els amplificadors, i una tarima petita per l'orgue i la bateria. Em va semblar molt curiós. Allò suposo que pertany a la imponent esglèsia que teníem al costat. Sius plau, perdoneu la meva incultura, no sé pas quin temple estàvem profanant, faig prou en recordar el nom de la plaça... Avui m'han dit que era una basílica, però segueixo sense saber-ne el nom.


El concert pintava com sempre, tot i que vaig detectar algun canvi en l'ordre de les cançons, i que en Pau va començar amb molt mal peu, diríem que ja amb Darrera una revista es va embolicar de tal manera que no presagiava res de bo. Algun altre error va fer, però es va anar entonant, suposo que en gran mesura gràcies a un públic molt nombrós i entregadíssim (més cívic que en altres ocasions). A destacar que vaig reconèixer entre la gent que m'envoltava a diversos castellers que em sonen de veure'ls per les places. Però què voleu, Vilafranca, festa major, Sant Fèlix... qui podia anar al concert si no?

Ho estàvem passant bé, i encara que es trobava a faltar els de sempre, he de dir que tots els rituals van ser duts a terme de la manera habitual, no s'ha de faltar a les tradicions, i no ho vaig fer. I entre calamars i rubies, petons a tatuatges, crits al cel i d'altres martingales, ens acostàvem al final. Astronauta rimador va ser com un senyal. No un senyal de que s'acabava, això és evident; un senyal perquè va sonar diferent, més hip-hop i no tant hardcore (ara aquí m'he marcat la vacil·lada). L'he escoltada prou cops per saber que sonava diferent. I sí sí, s'acaba i se'n van. Però quan ja estava jo dient les cançons que cantarien a continuació, surten i què toquen? Vitamina sol. Com ho sentiu. Bogeria total, recuperen un tema que mai s'hauria d'haver perdut. Batiscafo, i jo penso "ara tornen a marxar". Però marxen? No pas. A Rússia! Llavors si que vaig veure que Matrix estava canviant. Ep, però que no estàvem. Viure sense tu, jo eufòric perdut, pensant que aquella era l'última i que havia estat un gran concert. Però no, en faltava una, tornen a acabar amb S'univers és una festa (dedicada al perdedor, suposo...).

Estava satisfet, el concert havia acabat de conya. Llavors si que van marxar, però quan després de dos minuts encara no sonava la musiqueta, vaig patir un curtcircuit pensant què carai estava passant. I amb això que tornen, donant gràcies al públic, dient que havia estat un concert de conya, però que havien acabat el repertori (ei, això són paraules textuals, si és que ho vam entendre bé, que no sé jo...). Però mira, per acabar contents, toquem Wa yeah!, que sempre funciona. I així va ser, Wa yeah! apoteòsic i cap a casa a descansar (tant ells com nosaltes), que ja tenim una edat.


Van estar els cinc allà davant donant gràcies al públic una bona estona, com si d'una obra de teatre es tractés, i és que aquesta vegada, tant ells com nosaltres vam estar molt bé. Ei, nosaltres no cobràvem, però contents, eh? Així que només es pot dir una cosa: Waaaaaaa yeaaaaaaaah! Quan dieu que és el proper?

8 comentaris:

  1. Jodeeeeer...

    o sigui, que decideixo baixar la guàrdia un dia, un dia! perquè aquest divendres no hi vaig anar per qüestió de prioritats, però ho podria haver fet. Jo ja m'entenc... Total: que el que podem dir que va ser un dels millors concerts de l'any!!

    Argh!! ens veiem a Sabadell...

    Per cert... Xexu, la crònica molt detallada, tal i com ha de ser tenint en compte que cal mantenir informats a tots els que no hi érem... ehem, felicitats pels 18...

    ResponElimina
  2. Bueno bueno bueno, així que amb nocturnitat, alevosia i premeditació arribem als 18 eh putilla?? Jeje, que és broma. De vegades es fan plans, i mira per on, no surten com es pensava, però així és sa vida, més ocasions per gaudir plegats vindran!

    A veure si aquesta bona connexió es va mantenint en propers concerts, començant per exemple pel de dissabte a Sabadell.

    La meva reverència per la majoria d'edat campió!! I també per la iniciada, que porta un ritme de vertigen!!

    ResponElimina
  3. No em vaig sentir pas torturada. ;-) Per la meva part, al darrere hi tenia una nena coneguda que mirava al Xexu amb cara d'aquest tiu està boig! D'acord, d'acord era a mi a qui mirava amb cara d'aquesta no és la que conec normalment!
    Personeta innocent

    ResponElimina
  4. Txaro, on dius 'crònica detallada', vols dir que m'he enrotllat com una persiana, oi? Doncs la Personeta innocent m'ha fet recordar una cosa, un element que enriqueix qualsevol concert, perquè vegis que si haguéssiu vingut els altres, hagués estat un dels millors. Just al costat teníem una mama amb el seu nen agafat (una mica més crescut que el de Torroella), i li cantava totes les cançons, com iniciant-lo. El nen no se'n sabia cap, el pobre, però a mi se'm queia la baba igual. Ah, i el papa darrera, també cantant. Jana a un concert ja!!

    ResponElimina
  5. Osti XeXu, que cabróoooooon, que diu aquell...

    Un que hi vas amb ben poqueta gent i ens l'has de refregar pels nassos! I amb tantes coses especials! Joder...

    Ep! Que consti que a mi, S'univers m'agrada igual que moltíssimes altres (un dels problemes d'AF, és que si has de triar les preferides, en tries 30!), però bueno, sí que és veritat que ja té uns anyets, i un cert valor sentimental, també. Ai que em poso tonto...

    ResponElimina
  6. Quina ràbia!!!! Sabia que algun dia passaria. Estava convençut que el millor no cauria mentre estavem a Vietnam, sinó un d'aquells dies que no hi vas perquè un és un i les seves circumstàncies, però que físicament era possible fer-ho... Fer-se gran és dur, però que s'hi facin els altres! Mi-te'l! Major d'edat... Hòsta...

    Bé, malgrat tot, enhorabona, Xexu. I felicitats a la persona innocent, doncs suposo que després d'aquest repetirà a ulls clucs.

    Ah, i ja saps; diuen que als 18 et truquen el Joan Roca i el Farlopero per a un ritual d'iniciació a l'edat adulta... Ja ens explicaràs...

    ResponElimina
  7. Enhorabona per la majoria de concerts!! You are de champinyon.

    Com ens vam quedar amb el mono d'anar a un concert a Vilafranca, dissabte vam anar a veure a Macaco i nens/es, com A.Font no hi ha res!!!

    Ahh, i quan et truqui el Joan Roca comenta-li si al concert de Sabadell poden tocar en S'estiu?

    ResponElimina
  8. Home perdedor, no us el passo per la cara, només és la crònica pertinent. Si no la faig jo, l'hauria de fer la personeta innocent, i no sé jo... a veure si algun dia et tocarà a tu fer-la, vés amb compte...

    Gerhart i Rach, només se m'acudeix una cosa que es pot fer amb el farlopero, i no serien classes de dicció precisament. Ja els comentaré això de En s'estiu, però jo no apostaria gaire.

    Nanos, que en vindran més, i segur que de tant bons. De totes maneres, sense vosaltres cap concert no pot ser bo del tot.

    ResponElimina