dilluns, 4 de setembre del 2017

Game of Thrones, Season 7

Aquesta és la primera ressenya que faig de Game of Thrones, i començar per la temporada 7 és una mica estrany, però quan em vaig decidir a escriure sobre les sèries i pel·lícules que miro ja havia passat la 6 feia una temporada. GoT és probablement la millor sèrie que s'ha fet mai, a jutjar almenys per l'expectativa que genera i el volum de material que se'n pot trobar a la xarxa, informació, teories, especulacions de tota mena, i fins i tot hackers que amenacen la productora per obtenir diners. Tot un imperi. Aquesta temporada és més curta que les altres, passa de 10 a 7 episodis, però són una mica més llargs. Això no vol dir que els fans no ens haguem quedat amb ganes de més.

PAREU AQUÍ DE LLEGIR SI NO HEU VIST LA SÈRIE COMPLETA, DE VERITAT

Anem a recuperar allò que és nostre. D'aquí.
Si una cosa caracteritza aquesta temporada són les aliances. Gran part del peix ja està venut, i ara només cal prendre partit per alguna de les parts enfrontades per aconseguir el Tron de Ferro i governar els Set Regnes. Per una banda, Cersei Lannister, erigida en reina després de la mort dels seus fills, i molt abans del seu marit, manipuladora, aferrada al poder a tota costa i capaç de qualsevol cosa per conservar-lo. Per l'altra, Daenerys Targaryen, torna a Ponent per recuperar el tron que va ser usurpat al seu pare amb sang i traïció. Estimada pel seu poble, i a més en possessió de tres dracs i un gran exercit, té totes les de guanyar, però Cersei encara no ha dit l'última paraula. Cadascuna de les cases de Ponent dóna suport a una reina, i així es forgen aliances lògiques en alguns casos, i sorprenents en altres, personatges que mai havien estat junts fins ara units per una mateixa causa i compartint escenari.

Que no pari la festa! D'aquí.
Per altra banda, hi ha l'amenaça del Rei de la Nit, el caminant blanc que comanda un immens exèrcit d'espectres i capaç de tornar a la 'vida' qualsevol ésser mort perquè el serveixi. La gent del Nord, encapçalats ara per en Jon Neu, que al llarg de les temporades ha passat de ser un bastard Stark poc apreciat, a Lord Comandant de la Guàrdia de la Nit i ara Rei del Nord, saben que aquest és el veritable enemic, i s'està acostant al Mur que separa les terres de l'Etern Hivern i els Set Regnes. Si aconsegueixen creuar el Mur, és possible que no quedi ningú viu i la pugna entre Cersei i Daenerys no sigui altra cosa que un joc de nens. per això en Jon haurà de convèncer a les dues reines que facin una treva i que l'ajudin a combatre l'enemic de veritat. Però malgrat això, en Jon ja ha pres partit per una d'elles i li ha jurat lleialtat (i més coses). A més, en aquesta temporada s'acaba confirmant el que ja s'intuïa, i està relacionat amb l'autèntica identitat d'en Jon, que no és fill de qui es pensa, ni un bastard. És fill legítim de l'hereu Targaryen al Tron de Ferro i la germana de Lord Eddard Stark. Optarà al Tron quan ho sàpiga? La polèmica està servida. La gran trama va d'això, però no podem oblidar tampoc la participació d'altres personatges com Arya i Sansa, Bran, Sam, Qyburn, Jamie o Euron, entre molts altres.

La millor manera d'anar a negociar una treva. D'aquí.
Donar l'opinió sobre aquesta temporada en concret és difícil, cal valorar tot el conjunt perquè és una història ja escrita que no es va inventant sobre la marxa, encara que ara la sèrie vagi més avançada que els llibres, el futur de tots els personatges ja està escrit. Es pot dir que el nivell es manté, les escenes espectaculars també es mantenen, i l'argument està en un punt àlgid que promet una última vuitena temporada d'infart. Personalment, les diferents aliances que s'han format i els nous reagrupaments de personatges m'han fet somriure i meravellar. La companyia que acaba acompanyant en Jon a buscar proves que l'exercit de la nit existeix per convèncer les reines em va robar el cor: Tormund Matagegants, Beric Dondarrion, Thoros de Myr, Gendry, Sandor Clegane, Jorah Mormont... són tots amor. En definitiva, malgrat algunes errades argumentals, la sèrie segueix tenint tots els ingredients necessaris per enganxar de mala manera i mentre esperem la vuitena temporada, entre les animades i emocionades converses per comentar la jugada després de cada capítol el que més se sent és 'jo me la tornaré a mirar sencera'. Per alguna cosa serà.

Valoració: No tio, en Viserion no, això no! Emporta-te'm a mi, maleït Rei de la Nit! Com trigui gaire a arribar la vuitena temporada faré un disbarat.

5 comentaris:

  1. Aquesta temporada m'ha semblat més plana, en el sentit que no hi ha les variades trames que omplien les anteriors però és evident que és el que toca perquè la cosa es va acabant i tot ha d'anar convergint cap aquest final que ens espera la temporada que ve.

    Enganxat completament a la sèrie, em continua agradant molt i també tinc moltes ganes de que arribi la vuitena temporada (i si pot ser els llibres que falten també).

    ResponElimina
    Respostes
    1. És natural que algunes trames es vagin tancant, per bé o per mal, ja que queden molt poquets capítols, i ens esperem una conclusió, tot i que no tenim gaire clara quina serà. Però a mi no m'ha semblat una temporada plana, han passat coses, i les noves aliances penso que omplen la pantalla completament. Ah, i jo també vull que surtin els llibres! La sèrie segur que la tindrem, i això resta una mica de gràcia als llibres, però jo els llegiré també, només faltaria!

      Elimina
  2. Tinc la costum de fer ressenyes de totes les sèries menys de Joc de Trons perquè no vull criticar una sèrie que m’agrada tant, i mira que es fàcil de criticar en varis aspectes, sobretot amb les incoherències de la trama. Amb cada vegada menys personatges vius i amb el final imminent també desapareixen els girs inesperats i tot es torna força previsible, de fet, per mi l’ensurt més gros de la temporada es quan casi pellinguen en Tormund, seria inconcebible que no acabés amb la Brienne, se la mereix, més que en Jaime.
    Ho sento molt per en Kasper però s’ha d’emportar el premi a la pitjor interpretació, el paper de malvat es tan exagerat i forçat que fa riure, només li faltaria recargolar-se el bigoti i que al costat tingués el Perro Pulgoso. Tenir menys capítols també fa que les trames s’accelerin exageradament, com l’enamorament llampec entre tieta i nebot. El poc temps també provoca coses com que siguin els personatges que t’expliquin què fan els personatges en comptes mostrar-se tal com són en acció i l’espectador hagi de jutjar-los per un mateix, no hi a temps. No hi ha temps, per això els viatges funcionen per canvi de lloc instantani, tots menys el del Rei de la Nit que porta el seu exèrcit amb molta parsimònia. Per cert, em pregunto com coi pensava passar pel mur si no li haguessin regalat un drac, ni tan sols portava una escala...
    Mira! Ja m’has fet criticar! I jo no volia! La sèrie mola un colló, els personatges porten molts anys corrent pels set regnes i els hi agafes estima, com a exemple la fantàstica companyia de la expedició suïcida per capturar un zombi, descomptant l’oblidat Gendry, els que menys molaven eren Thoros i Beric, però llavors ens recorden el seu truc de lluitar amb les espases en flames i passen a molar automàticament.
    Diguem raro però m’ha sabut greu la mort de Aidan Gillen, preferiria mil vegades més que s’haguessin carregat tots els Greyjoy, i així ens evitem una trama secundaria per la vuitena temporada, que no pas en Petyr, però aquest es va sentenciar quan li va dir a la Sansa “Espera lo inesperat”, això era una sentència de mort clara.
    Ara esperar la vuitena temporada on Rhaegal morirà segur i Viserion tindrà una lluita èpica contra Drogon que guanyarà aquest últim per la mínima. Jon Neu es carregarà el rei de la nit amb una èpica lluita d'espases al estil la princesa promesa i quan els bons es pensin que han guanyat vindrà la Cersei amb la caríssima companyia Daurada a donar-los pel sac, però tornaran a guanyar que per algo són els bons. Ah, i en Theon per fi aprendrà a fer lo correcte i es sacrificarà per matar Euron i salvar la seva germana, però això a ningú li importa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó que la sèrie té moltes coses a criticar, però la trama en general, errades a banda, és tan intensa i absorbent que li perdonem tot. Però és clar, trobem absurditats i també algunes actuacions que no estan a nivell, i en Kasper Juul segurament n'és un. Segur que hi havia molts altres actors que haurien clavat Euron, ell ha de forçar massa i es nota. També és cert que els corbs van més ràpid que els whatsapps, per això que tu dius, no hi ha temps i algunes coses han de passar molt ràpid. En canvi, d'altres no acaben d'arribar mai, com el Rei de la Nit al Mur. Que acaba arribant, però que lent. Bé, ja se sap que els zombis no poden córrer massa, tot i que aquests corren quan els convé... molt estrany tot. Ah, i el Beric i en Thoros no et devien agradar a tu, a mi sí que m'agradaven! I no només per les seves espases de foc. I tornem a estar en desacord perquè penso que una de les coses més espectaculars de la temporada és la mort de Littlefinger, però ja no per la mort en si, sinó pel canvi que fa Sansa, com creix en aquella escena, i que sigui capaç de fer el que fa, un gir de guió complet, quan ja et temies el pitjor. I a Arya que no li tremola gens el pols... Una gran escena, i en Petyr havia perdut molt protagonisme, a banda d'enredar no feia gran cosa ja.
      Que malparit que ets! Espero que no siguis guionista de la sèrie, o que tinguis informació privilegiada. Has fet una quantitat d'spoilers perfectament plausibles que fan por...

      Elimina
    2. No volia deixar a entendre que Deric i Thoros no m’agradessin, el que volia dir es que en comparació amb la resta de la companyia en la sèrie no tenien gaire visibilitat, i en aquesta expedició suïcida havia de morir algú sí o sí (a part dels camises vermelles), i vaig pregar perquè fos en Gendry, perquè ja hi ha gent de sobres amb sang reial per les venes, però llavors que literalment s’escapés corrent vaig haver de triar-ne un altre i en cap cas volia que fos el Gos que cada vegada té més bon cor, en Jorah tampoc podia morir perquè aquest ha de morir salvant heroicament la Danny, per suposat en Jon s’ha de salvar perquè no hi ha cançó de Gel i Foc sense gel, en Beric no hi ha manera de matar-lo del tot, per tan com que algú havia de morir només podia escollir entre Tormund i Thoros, i evidentment no volia que morís el nostre pèl-roig preferit, jo vull veure un spin-off amb els fills enormes de Tormund i Brienne! Per tan després de la fugida de Gendry (el anomenat “Corredor de maratons”) em quedava Thoros com el menys preferit.

      Tampoc he dit que la mort de Meñique no sigui espectacular, però tot i que es veritat que últimament ja no tenia el protagonisme del principi (os dije que no confiarais en mi...), desitjava veure’l en la última temporada. No li vull restar mèrits a la estratègia de les germanes, però comptar amb l’ajuda del corb de tres ulls que ha vist més hores de metratge que el propi espectador es una mica trampa, així qualsevol descobreix els enganys!

      No cal ser guionista de GoT per saber què passarà en la vuitena, només cal posar-hi una mica de sentit comú. En la vuitena també veurem la cara que posarà Jon al descobrir què s’ho ha muntat amb la seva tieta, la Daenerys no li importarà gaire perquè des de petits els Targaryen ja ho veuen com a normal aquestes coses, Kit Harington no està malament amb la barbeta, però ell mateix sap que Emilia Clarke està per sobre de la seves possibilitats i no pot deixar escapar un bombó així per molt família que sigui.

      Elimina