dilluns, 3 de juliol del 2017

Community, Season 6

Moltes sèries parteixen d'una bona idea inicial que té èxit, però el fet de voler-les esprémer fa que de seguida perdin l'interès i la qualitat. Aquest no és ben bé el cas de Community, que manté un bon nivell de bogeria i originalitat durant 5 temporades, per fer després una caiguda en picat en la sisena que personalment m'ha semblat que hauria estat millor que no existís, perquè el record que em deixarà no farà justícia a una sèrie que m'ha fet passar moltes estones.

En Jeff té un problema amb un dels presos que estudia
 a Greendale a través d'una tauleta amb rodes. D'aquí.

A les baixes ja conegudes de la temporada anterior, en aquesta sisena temporada no comptarem tampoc amb la Shirley (només testimonialment), en Chang serà un més del grup, encara que ningú li fa cap cas i només diu ximpleries, i tindrem dos personatges nous que no acaben de fer oblidar els anteriors, l'expert en informàtica i videojocs Elroy Patashnik i la Frankie Dart, fitxada per posar ordre a Greendale. Si els canvis en el repartiment no destrempessin prou, els capítols d'aquesta temporada són més llargs, de gairebé mitja hora, i ja no són aquelles petites píndoles que no podies parar de mirar. A més, les temàtiques són molt més profanes i vulgars, tot i que segueixen les referències a temporades i personatges anteriors, cosa que està bé, però tens la sensació d'estar mirant una altra sèrie. Una de dolenta.

Ni el paintball salva aquesta temporada... D'aquí.

D'aquesta temporada no m'ha quedat bon record de cap capítol en concret, ni hi fan 'cameos' famosos gaire rellevants. El gag de final de capítol sol ser sempre una mena d'spot publicitari protagonitzat per uns altres personatges, i sense massa gràcia. Potser només l'últim capítol, el de comiat, en el que la paranoia de l'Abed de que el que viuen és una sèrie passa a tots, i amb la perspectiva que alguns personatges sembla que marxaran a fer les seves vides lluny de Greendale, tots proven d'imaginar-se, a la seva manera, com seria la setena temporada de la sèrie de les seves vides. Mentrestant, el que mira, desitja que aquesta temporada 7 no arribi mai. També el d'un programa d'estudis per a presos que assisteixen a Greendale a distància en unes tauletes amb rodes. Constatar que l'Abed, el millor de la sèrie en la majoria de temporades, té molt menys sentit sense en Troy. La Britta és només una caricatura del que era al principi, i en Jeff i l'Annie són els únics que es mantenen una mica. Però ni ells ho arreglen.

Valoració: com la novena d'Scubs, si aquesta temporada no existís, Community seria una sèrie millor. 

2 comentaris:

  1. No estic d’acord. Aprofundiré més en el CT que publicaré en breu però la temporada no es tan dolenta com la pintes, són millors les tres primeres temporades? Sense cap dubte, però per mi aquesta temporada supera la quarta temporada i manté el nivell de la cinquena. Es cert que la primera meitat de la temporada es fluixa, sobretot pel fet que sempre costa introduir personatges nous en un grup tan compacte com aquest i per tan en els primers capítols veus que els nous sobren i no agraden, però com a mínim amb la Frankie es veu que encaixa prou bé quan ja l’ha has vist en uns quants capítols, està clar que no està nivell dels imprescindibles com en Jeff i l’Abed, però pensa que està substituint la Shirley, que fet i fet tampoc era gran cosa. No es comparable amb el cas de Scrubs on els personatges principals es van convertir en secundaris i van posar uns nens macos com a protagonistes, aquí s’han mantingut tots els principals menys un parell o tres si comptem el ja fa temps desaparegut Pierce i han afegit només un parell de nous.

    Malgrat que en Chang formi part del grup aquest no té més protagonisme, molt millor que la quarta temporada on tot i està fora cridava molt més l’atenció, i l’únic capítol on es més protagonista es el de l’obra de teatre i no em diràs que no et vas emocionar amb l’entranyable senyor Miyagi.

    Aquesta temporada té capítols mediocres, no t’ho discuteixo, però d’altres són bons, el dels ideals de la Britta contra la publicitat encoberta, com el de la ridícula peli de ciència ficció de sèrie Z amb més frisbies del que un imaginaria (segur que et falta coneixement en ciència ficció per trobar-li la gràcia al capítol), el capítol dels flashbacks de 3 setmanes abans, el del paintball (que si el compares amb els dos paintballs anteriors surt perdent però com a capítol en si mateix es bo, museu de les arts bidells, es brillant!), i a mi m’ha agradat especialment el últim capítol molt meta i autoreferent perquè tothom sap que #sixSeasonsAndAMovie.

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'imagines que a la cinquena temporada de FRIENDS tres dels sis protagonistes pleguessin i els haguessin substituït per tres més, que són molt bons, però ja no són els originals? No estem parlant de carregar-nos la prescindible Phoebe, estem dient que faltés en Joey i la Monica, per exemple. Que sí, que tindríem en Ross i en Chandler, però no seria el mateix. En Chandler sense en Joey no és el mateix. Igual que l'Abed perd moltíssim sense en Troy, que quan hi és no sembla que tingui un paper tan rellevant, però quan falta la sèrie se'n va a mar. D'acord, la Shirley no era gran cosa, però qualsevol que la substitueixi no tindrà el sentit que ella donava al grup. Com tu mateix comentaves, estan tots els estereotips coberts amb el repartiment original, i si canvies la meitat dels protagonistes, la cosa canvia massa. Ja t'ho dic jo, FRIENDS no hauria arribat a les 10 temporades, i mira que sobre la cinquena que deia, i la sisena, té una davallada, però després torna a recuperar el nivell fantàsticament bé.

      En el cas de Community, les tres primeres són molt bones, la quarta baixa una mica però es deixa veure, i la cinquena torna a recuperar-se gràcies a molts capítols originals. La sisena, senzillament, ja no és Community, és una altra cosa. Ja no són els personatges, que estan bé, és que els protes estan ja molt cremats, en Jeff el pinten com un alcohòlic, la Britta és un personatge completament secundari, i l'Abed no és el mateix sense en Troy. Les trames són més 'normals', no són tan originals ni de bon tros. I a més, capítols més llargs, massa escenes sobreres, i ja no ve de gust mirar-ne un rere l'altre.

      No hi ha capítols memorables, els que cites només 'poden passar'. És inevitable comparar-los amb capítols de temporades passades, i surten molt perdent. I l'últim sí, està prou bé. Però de la 'movie' no se n'ha tornat a saber res més. Tenia la petita esperança que a l'últim capítol sortiria en Troy (bé que surt la Shirley), i potser algun holograma d'en Pearce i tot, però res, fins i tot em fallen l'últim dia. Res, que ha estat una gran decepció de temporada. L'he mirat sencera, és el comentari més positiu que en puc fer.

      Elimina