diumenge, 7 de maig del 2017

Sherlock, Seasons 3-4

Sherlock és probablement una de les sèries més espectaculars dels darrers temps, sobretot per la seva execució, fregant el futurisme, però sense oblidar cap dels elements clàssics del mític Sherlock Holmes, del qual se n'han fet infinites recreacions. Com que no n'he vist d'altres, no em puc arriscar a dir que aquesta sigui la millor, però està perfectament adaptada al nostre temps, i realment aconseguida. Val molt la pena veure-la, els capítols d'hora i mitja passen volant, i com que cada temporada compta amb només 3 capítols, el total de la sèrie a dia d'avui són 13 capítols (un especial). Sembla que està contractada una cinquena, però no se sap encara si es produirà.

A PARTIR D'AQUÍ HI HA SPOILERS

Hi ha boda! D'aquí.
La temporada 2 acabava amb la 'suposada' mort d'en Moriarty, i la també teòrica mort d'en Sherlock. Però nosaltres sabem que Sherlock no ha mort, entre d'altres coses, perquè sabem que hi ha dues temporades més per veure, però en Watson no ho sap. La teràpia per la mort del seu amic li ha funcionat, i ha refet la seva vida, ha trobat la Mary, amb qui té pensaments de casar-se i formar una família. Però la reaparició d'en Sherlock ho canviarà tot, és clar. Fins i tot la mateixa Mary, de qui se sabrà que no és precisament una dona qualsevol, i que en realitat havia estat una espia, i de les bones. La família d'en Sherlock tindrà més protagonisme també, sobretot cap al final de la quarta temporada, però abans haurem de passar per la boda d'en Watson i la Mary, un dels moments àlgids de la sèrie. També hi ha el capítol especial, en el que es barreja l'època actual amb la del Sherlock Holmes original, i podrem veure els personatges caracteritzats d'època.

Els protagonistes al segle XIX. D'aquí.
En els sis capítols més l'especial veiem alguna cara coneguda amb més o menys protagonisme. Ens retrobarem un cop més amb Lars Mikkelsen, que no content amb fer de president rus a House of Cards i d'expert en economia a Borgen, aquí interpreta un magnat amb una memòria prodigiosa. I també surt testimonialment el noviet de l'Edith de Downton Abbey

Hola, no acabo d'estar gaire bé del cap... D'aquí.
Tot i que aquesta sèrie no es pot deixar, perquè s'enganxa com una mala cosa, he de dir que aquestes dues temporades comencen a ser ja molt paranoiques i se'ls en va molt la pinça. Tot s'embolica massa, fins a extrems que et fan arrufar una mica el nas. De totes maneres, si hi ha una cinquena temporada, la mirarem segur. La manera d'actuar d'en Sherlock segueix tenint un magnetisme fora de mida.

Valoració: un gir de guió més, i em prendré una biodramina.

2 comentaris:

  1. Per mi la Mary sigut el pitjor què li ha passat a Sherlock, donar-li protagonisme amb el tema de la espia a una dona que només serveix per trencar la bona dinàmica de la parella Sherlock – Watson em va semblar un gran error, em vaig alegrar molt de la seva mort, sense dubte el millor moment del capítol més fluix de la sèrie.

    Si bé es veritat que els casos de la tercera i quarta són més complicats, ja veiem un ritme frenètic en les dos primeres, i la tercera per mi continua a bon nivell, es la quarta la que punxa una mica segons el meu gust, de fet el problema més gran que té la tercera temporada es la falta de Moriarty, i es que hi ha bastantes sèries amb protagonistes carismàtics, però en canvi no es gens fàcil trobar un antagonista del nivell d’en Jimmy (hi ha confiança), en el fons del meu cor se que no està mort.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estem majoritàriament d'acord. La Mary sobra, però dintre el conjunt, la tercera temporada està millor que la quarta, que és una autèntica anada de bola. En Moriarty és inquietant i completament boig, però té una gran intel·ligència, és clar. Així que és un bon contrapunt a en Sherlock. I tant 'Did you miss me?' han de ser per alguna cosa. Nosaltres sí que el 'missem', sí!

      Elimina