diumenge, 6 de novembre del 2016

Black Mirror, Season 2

La segona temporada de Black Mirror continua en la mateixa línia que la primera: posar-nos els pèls de punta quan veiem fins on pot arribar la tecnologia, aparentment futurista, però molt propera, i esfereïdorament realista. Ens posa novament davant del mirall negre, de la pantalla de l'ordinador, la tauleta o el mòbil un cop s'ha fos la imatge. Ens hi mirem, i no ens agrada allò en el que ens hem convertit. Segurament l'impacte, després de tres capítols que et deixen tocat, ja no és tan gran, però el fons et segueix removent.   

COMPTE, POT HAVER-HI SPOILERS

Hola Martha, com va tot?
Probablement el millor capítol de la segona temporada (que en torna a tenir només 3), és el primer (Torno de seguida). Se'ns mostra una parella jove que s'estimen tot i tenir les seves diferències. Malauradament, ell mor en un accident, i ella, desfeta, acaba accedint a la insistència d'una amiga que s'apunti a una empresa que es dedica a recopilar tota la informació que les persones desaparegudes han vessat a la xarxa, i totes les seves comunicacions, de manera que genera una intel·ligència artificial que simula la persona. Comença escrivint missatges, després parla per telèfon amb la mateixa veu... i la cosa es descontrola. Posa de manifest la necessitat que tenim, la dependència, i que la tecnologia pot mantenir viu, encara que artificialment, algú que hem perdut. Pèls de punta és poc.

Tots a gravar amb el mòbil, que no sigui dit.
A (Ós blanc) una noia es desperta en una casa deserta, amb un mal de cap terrible, i a les pantalles de casa seva hi ha un símbol estrany. Quan surt al carrer, només veu persones que la miren des de lluny i que la graven amb el mòbil compulsivament. A més, hi ha uns altres individus armats i amb màscares d'animals que comencen a perseguir-la. Es converteix en una persecució en la que la pobra noia no sap ni qui és ni on va, però trobarà una gent aparentment normal que la guiarà. El capítol, a banda del mal rotllo habitual, no sembla que tingui gaire suc fins el final, en que descobrim el perquè de la persecució i és realment sorprenent.

Tots els candidats participen en un debat.
El tercer capítol, encara que jo em pensava que era el segon, és L'hora de Waldo. Waldo és una mena d'ós blau de dibuixos animats que controla una persona en temps real, per tant pot interactuar amb la realitat, perquè no està gravat ni té guió, va sobre la marxa. És irreverent, maleducat i bromista, i compta amb una legió de fans. Tant és així, que el director de la televisió on treballa té la brillant idea de presentar en Waldo a les eleccions locals. Al principi és una broma, però l'ós puja i puja en popularitat, com també puja la paranoia del pobre noi que el controla. Segurament el més fluix, però mostra el criteri erràtic que té la població a l'hora d'escollir els seus líders.

En conjunt, la temporada és una mica més fluixa que la primera, però en no tenir una trama que segueixi, ni uns personatges que es puguin explotar més o menys, cada capítol es pot valorar individualment i per mi el primer és dels millors que han fet. Res indica que la tercera temporada hagi d'anar de baixada, i diuen que és tela marinera. Un gran invent aquesta sèrie, que durarà fins que hagi de durar, i no la fórmula no s'esgotarà, encara que el factor sorpresa sempre fa que les sèries vagin perdent amb el temps.

Valoració: ella considera que ja frega el terror, però anirem a per la tercera temporada, que ja ens espera.

4 comentaris:

  1. Tinc pendent també la tercera temporada però la veure sens dubte. Les dues primeres em van agradar força i encara que jo potser no la definiria com una sèrie de terror si que té unes trames molt inquietants que et sorprenen i et deixen enganxat a la pantalla. Si he de triar un capítol de cadascuna, em quedo amb "L'himne nacional" de la primera i "Ós blanc" de la segona, molt bons.
    No us perdeu tampoc, l'especial Nadal que van fer entre la segona i tercera temporades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'especial de nadal serà el proper capítol que miraré, quan pugui! Per seguir alguna mena d'ordre, més que res. La sèrie enganxa, i esfereeix a poc enganxat a la tecnologia que estiguis, i que t'imaginis que allò es pot convertir en realitat en un futur no massa llunyà. Però què estrany, no coincidim gaire amb la tria dels millors capítols. De les dues primeres temporades, si n'hagués de destacar algun de cadascuna com has fet tu, triaria el tercer de la primera, i el primer de la segona. Els dos em van deixar de cap per avall. Però entre tots m'acabareu convencent que el primer de tots és molt bo, jo no el tenia dels millors.

      Elimina

  2. En primer capítol es esfereïdor, un mon on la intel•ligència artificial ha avançat tan que ja es capaç de suplantar la identitat d’una persona. Si els humans ja perdem la exclusivitat de ser únics què ens queda? Aquest, l’especial de Nadal i el tercer de la primera són els meus preferits de la sèrie perquè són els que pinten el futur distòpic més creïble.

    M’agraden les trames de persecucions i especialment aquelles on es va descobrint en mica en mica la situació on es troba un i aquesta no es l’excepció. El final es fantàstic, [espoiler] es qüestió de temps que acabem fent reality shows cada vegada més i més besties, la gent es molt morbosa [/espoiler]

    El del Waldo es el més fluix, però tot i així està bé, es ficció perquè la societat no es deixa manipular tan fàcilment per un dibuix animat, ja que de moment només es deixen manipular per pallussos corruptes de carn i óssos...

    Hi ha una diferència entre les dos primeres temporades i la nova tercera, Netflix ha comprat la sèrie i això pot haver afectat a la sèrie, no ho sé perquè encara no l’he vist, però els britànics no tenen cap problema en fer sèries on es vegi lo idiota que es la societat (Misfits, IT Crowd, etc).

    El especial de Nadal es pot incloure dins de la segona temporada o contar-lo com a 3x00 tot depèn de cadascú, sigui com sigui a mi em agradar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram, que sorprenent que coincidim en els capítols d'aquesta sèrie, i en canvi difereixi d'en Mac. Quan parlem de llibres sol ser al contrari. Per mi els millors també són el de la història completa de la teva vida i el de torno ara mateix. L'especial de nadal és el proper que he de veure, així que la cosa promet!

      El capítol 'Ós blanc' és molt estrany. Realment és un spoiler molt gran mencionar el concepte reality show, però com l'expliques sense això? No té ni cap ni peus i estàs intentant trobar una explicació, i si no tens cap referència, et sorprèn molt. La veritat és que és un final brutal, però no m'acaba de compensar que el capítol no em fa massa el pes. I sí, el Waldo és el pitjor per mi també, però si l'analitzem fredament, també se'n poden treure força conclusions esfereïdores. Com la gent pot acabar donant suport a un dibuix animat, i sobretot, com algú pot fer-lo servir perquè sap que acabarà tenint suport. I encara més, que segueixi guanyant el mateix candidat conservador, perquè a la gent li costa molt, moltíssim, canviar. Tenen molta por que el que vingui sigui pitjor, i prefereixen quedar-se malament, que passar a estar molt malament. No contemplen la possibilitat que el canvi pugui ser a millor.

      Ja en parlarem quan vegi la tercera, espero que el fet de posar-se Netflix pel mig no hagi fet disminuir la qualitat, encara que cal ser conscients que això passarà algun dia, és clar. Les dues primeres són força brillants, mantenir el nivell seria molt difícil.

      Elimina