dimecres, 5 de febrer del 2014

N-iracles

Avui no em trec una cançó del cap. Hom podria pensar que és d'Antònia Font, o potser dels Amics, ara que trauran nou disc. O qui sap si és una de les que posen un cop rere un altre a Ràdio Flaixbac. Doncs no, la cançó que tinc al cap és aquesta que poso, tot i que a mi m'agrada més la versió que tinc al cap.


Això em fa pensar en un detall que va passar fa uns dies i que em ve de gust compartir. Era un dia força dolent, d'aquells que et sents molt enfonsat i ho veus tot negre, res sembla que et pugui aixecar una mica l'ànim. La Mà Innocent ho intentava, però jo anava avall, avall. Fins i tot jo m'adonava de la negror que desprenia el meu semblant. I davant la meva cara d'aflicció, a la Mà no li va passar pel cap altra cosa que dir-me: 'sembla que vagis a dir: la piiiiiiiiiipaaaaaaa!!'. I llavors et canvia alguna cosa dins. No es va arreglar res, però un d'aquells somriures que no vols que surti, perquè no és el moment, es dibuixava. I el vaig reprimir, perquè no em sentia com per somriure. Però no em va passar per alt. Dies després, ric de pensar en aquell moment, i de com un petit comentari pot canviar les coses.

I ja que hi som, deixeu-me citar uns quants greatest hits dels que fan caure de cul a terra: 'què fasss _______'. 'On t'és el/la ________'. 'No t'enrecordes que vam anar a Edimburg, XeXu??' 'Està tot mooooll!'. I perquè els gestos i les cares no es poden transcriure...

9 comentaris:

  1. Oh! Que bo, Xexu. Entenc perfectament el que expliques, aquests somriures totalment robats. Les criatures tenen aquest efecte...

    Que bo que va ser el "No te'n recordes que vam anar a Edimburg, Xexu?" i no venia seguit d'un "i ella no hi era"? Hahaha!!

    Per cert, el meu punt negatiu és més greu, però tu també en tens un!

    ResponElimina
  2. Fixa't-hi bé. En el meu comentari trobaràs la versió correcta.

    ResponElimina
  3. T'equivoques mon chéri, ho he escrit a l'estil que ho diu la nena. Almenys a mi em sona així. Tampoc és correcte dir 'On t'és...', ni 'Què fassss...'. No és fàcil reproduir les seves paraules per escrit...

    ResponElimina
  4. Es pronuncia igual escrit de manera correcta, no?

    ResponElimina
  5. Jo crec que no, però en tot cas la diferència és subtil. En el meu cap ho pronuncia com si fos una paraula, no un pronom+paraula. Llicències de l'autor!

    ResponElimina
  6. Quita, quita... que et salves perquè està entre cometes...

    ResponElimina
  7. Nois! Ja veieu que porto un cert retard amb els comentaris. No tinc RSS i no estic avesat a aquesta freqüència de vertigen que té darrerament el nostre estimat blog (ara es pot dir blog, no?).

    Xexu, et compadeixo pel fet que sigui aquesta la cançó que no et pots treure del cap. És molt dur... Però estic content de que qui te l'hi ha posat sigui també per tu una font de felicitat.

    Li podria afegir imatge per fer un videoclip curiós, però m'abstindré...

    ResponElimina