dissabte, 29 de juny del 2013

En pau amb el passat

Amb un November Rain i dos Don't Cry en tenia prou per sentir-se en pau amb el seu passat adolescent. No obstant, si això no era suficient, sabia que podia recórrer a la banda sonora de Braveheart per fer net del tot.

Amb el permís de Jpmerch a qui he descobert a través d'en Xexu.

4 comentaris:

  1. És molt bo! M'ha encantat.

    No només tens el permís, com no pot ser d'una altra manera, sinó el meu agraïment, a tu i a en XeXu, per perdre el temps llegint-me i per la difusió.

    ResponElimina
  2. En Jpmerch és un crack d'aquesta mena de microcontes, venen ganes d'imitar-lo, però fer-ho bé costa, oi? Força reeixit, i crec que aquest sí que és autobiogràfic!

    ResponElimina
  3. Ja sabeu que els Guns n' Roses estan uns cent cinquanta anys per sobre de la mediana de la meva cronologia musical, i uns vint anyets per sobre del límit superior pel que fa a la música internacional. Però us he de dir que entenc aquesta sensació, i trobo preciós i elegant resumir-la en tres línies i d'una manera tan poc explícita com aquesta.

    ResponElimina
  4. Jpmerch, llegir-te m'ha fet pensar les coses en estructura de microconte i m'ha facilitat expressar això, que essent curt diu molt. Sovint trobar el com és la manera per entendre el què.

    Xexu, sí si és totalment autobiogràfic. Jo no tinc capacitat per fer una cosa així fictícia.

    Gerhart és impressionant que sàpigues que són dues cançons de Guns n'Roses.

    ResponElimina