diumenge, 17 de febrer del 2013

Res no ha canviat?


Doncs jo no ho tinc tant clar. 

Aquest dissabte vaig anar a la manifestació pel dret a un habitatge digne. Estic molt d'acord amb les demandes de la PAH i em cau molt bé aquesta plataforma perquè ha nascut de la gent i per la gent. En tornant, una senyora va parlar-me de la manifestació que hi va haver per l'amnistia (acabo de consultar-ho i va ser el febrer de l'any 1976) i em deia que era una pena, que res no havia canviat. En el moment no li vaig qüestionar. Feia fred i tampoc tenia clar què dir-li. Però avui, arrel d'una altra conversa he sabut què és el que no em quadrava. 

Avui parlava amb una amiga dels meus pares que té dos fills més o menys de la meva edat. M'explicava que es llevava a les 7, anava fins a Barcelona, deixava els nens a "la guarde" i no els recollia fins la tarda. La meva sogra també m'explicava que deixava al nen de 8 a 8... i alguna vegada l'havien trucada perquè ningú anava a recollir el nen (aquesta escena sempre m'ha trencat el cor... el nen esperant pacientment que el recullin. Això és un tema per un altre post!). 

Sigui com sigui, he associat les dues converses i he pensat que no és veritat. Les coses han canviat. En quant a la maternitat, ara tenim 4 mesos de permís remunerat. Dret a una reducció de jornada (que en el cas dels funcionaris és remunerada el primer any). Dret a una excedència d'un any. Aquestes dues coses fins que la criatura té 7 o 8 anys (ara no ho sé segur). Els autònoms no s'han de costejar el part (com va haver de fer la meva mare). Les guarderies no són pàrkings de nens, són escoles bressol. I tantes tantes altres coses que són diferents.

Així que no. No estem en el mateix punt que l'any 1976. No tinc més temps per escriure. Entenc que amb moltes coses hem anat endavant i amb altres hem anat enrrere i que no es pot reduir tot a la comparació que he fet (de fet, crec que el permís per maternitat és curt i que els autònoms... ai els autònoms!) però hi ha coses que han anat a millor i no ens les podem deixar perdre.

Perdoneu si el text no està massa bé, però com ja he dit, no tinc massa temps per repentinar-lo. Senzillament volia compartir aquesta idea. A veure què en penseu la resta.

4 comentaris:

  1. Tens raó, de vegades oblidem les moltes coses que s'han aconseguit, però suposo que la sensació de desànim prové de les que no avancen, de sentir les mateixes consignes a una mani d'avui que a una de fa vint anys, o de veure com sura tota la merda i no es visualitza un canvi radical en el sistema... En fi, caldrà ser optimista fins al final!

    ResponElimina
  2. Si, jo també crec que estem millor ara que abans. La meva mare, per exemple, no va poder gaudir d'un baixa maternal per por que la fessin fora. S'aixecava pel matí, a les 4, i anava a Breda. Treballava amb prductes químics (no recordo quin) i les noies es marejaven i no portaven mascareta ni res. No podien anar al lavabo quan tenien ganes i només tenien 20 minuts de descans. Acabava la seva jornada a les 6 de la tarda. EL meu pare feia jornades infernals també. I no parlo dels meus avis perquè sinó em poso a plorar. Com a mínim ara (no per tothom) les jornades laborals són de 40 hores, hi ha un permís de maternitat respectat i hi ha seguretat en el treball (no en tots, clar). Queden moltes coses per millorar, però jo també diria que estem millor que dues generacions endarrera.

    ResponElimina
  3. El que s'ha aconseguit les darreres dècades en drets socials és un gran avanç per tots nosaltres, és evident que s'ha lluitat i s'han aconseguit moltes avantatges que faciliten la vida de les persones, sobretot els casos excepcionals. Que ho sapiguem valorar o no és una altra història.

    El cas és que el govern actual s'ha dedicat a carregar-se part de la feina feta, ens ha fet retrocedir molt i perdre el terreny guanyat. És cert que la baixa maternal no es tenia fa uns anys, però qui et diu que no te la treuen en dos dies. Escolti, que no ens podem adormir, cal que tothom treballi per aixecar el país. Doncs res de baixes maternals, entafores els nens on puguis i a pencar. De veritat que no veieu el govern actual capaç d'això i de més? Tampoc no s'anaven a tocar els drets dels treballadors, eh?

    Tothom està molt tranquil mentre no li toquen la seva parcel·la, i sé de què parlo, però ningú no està salvat i amb una situació estable. Segueixen les retallades, i per culpa del govern inepte que tenim (inepte i antisocial), moles coses que creieu inamovibles seran vexades. Potser el pitjor encara està per venir i no ho sabem.

    ResponElimina
  4. Doncs jo també opino que evidentment hem millorat en molts aspectes respecte fa unes dècades, i n'hem d'estar contents per les lluites que han fet possible aquests avenços.

    Ara bé, també crec el mateix que comenten en Gerhart i en Xexu, que hi ha molta merda surant, i que ara són èpoques dolentes que serveixen d'excusa per a fer altre cop passes enrera. I això no ho podem permetre.

    No ho sé, és una tonteria, però aquests dies m'he acabat de llegir el llibre del Ken Follet "A Fall of Giants" (una novela històrica que narra les desventures de diverses families interrelacionades des d'abans de la 1a Guerra Mundial fins a uns anys de la seva fi), i realment reflexionant sobre la nostra història es pot aprendre molt. Ara mateix torno a tenir a la ment la idea de la Revolució Soviètica, dels grans ideals en què es basava i de com la van cagar plenament de totes formes. Crec que encara hi ha la possibilitat de poder fer una revolució per canviar el sistema actual, que encara hi ha esperances de trobar una forma millor de viure i conviure tots plegats, perquè sincerament crec que encara no s'ha trobat la manera. Pot ser estc en plan idealista ara, deu ser una etapa, però ara ho veig així.

    ResponElimina