dimecres, 2 de gener de 2013

Feliç 2013

Podria posar el pretext de la nova situació familiar, de la paternitat i del canvi que tot això suposa en la manera de viure, però amb la mà al cor, he de dir que ja abans d'entrar en aquesta etapa vaig començar a aixecar el peu de l'accelerador a l'hora de celebrar les entrades del nou any. Aquesta dinàmica no s'ha interromput i aquest any, com a culminació del procés de desostentació d'aquesta festa obligada, he entrat al 2013 mitjançant un format de celebració que frega la intimitat més exclusiva: una taula amb només cinc persones, un menú senzill i una conversa relaxada, que les criatures dormen. Però, a risc de que algú que no em conegui pugui jutjar-me una mica ranci, he de dir que és això el que em fa feliç. L'endemà, esmorzant amb les mateixes persones, hi anava pensant i prenia encara més consciència de com em va agradar aquesta forma de començar l'any. Erem pocs, però no en vaig trobar a faltar gaires més; el menú era senzill, però quan me'l van proposar se'm va il·luminar la cara de felicitat; la conversa era tranquil·la, però no vaig enyorar la cridòria, i ni tan sols vam destapar una ampolla de cava, però cadascú va poder beure allò que sincerament li venia de gust i, qui va voler, fins i tot es va poder guarnir amb un "cotillón". Algú que ho hagués vist des de fora, hagués pogut pensar que no arribava ni a celebració, però per mi va ser una jornada d'autèntica felicitat, d'aquella que t'il·lusiona quan s'apropa i que et deixa un regust dolç quan te'n vas a dormir. Gràcies i bon any!

2 comentaris:

  1. Fa molts anys que faig celebracions d'aquest tipus. No m'agrada massa que em diguin com s'han de celebrar les coses, i fer-ho a la manera de cadascú em sembla bé. Potser no este ja per massa cosa més, encara que jo penso que sí. La canalla, això sí, condiciona força, començant pel cansament dels pares. Pels nens sí que és un dia més, com qualsevol altre, i fan els seus horaris. Saps que fins a certa hora no dormiran, i és llavors quan pots dedicar-te a fer les teves coses, i saps que es llevaran d'hora, així que a veure qui es posa a fer xerinol·la gaire més enllà de les campanades. I qui diu xerinol·la diu jugar a alguna cosa o fer alguna activitat la que sigui. Però bé, la part important és celebrar els dies amb les persones que vols, aquí suposo que hi estarem d'acord.

    ResponElimina
  2. Els caps d'anys sempre han estat estranys. A mi que no m'hi falti ni el raïm ni el cotillón. Intentarem que a partir d'ara també hi hagi cava, que tampoc és tan complicat i es pot brindar sense haver de beure :)

    ResponElimina