Em considero afortunada de tenir molt bones amistats.
Fa poc m’ho van recordar, i vaig estar pensant en la transcendència que
aquestes persones han tingut, tenen i tindran en la meva persona. Algunes m’han
ajudat a veure el camí, d’altres a seguir-lo i d’altres a deixar-lo quan ha
calgut. Tinc records de moments importants de la meva vida i sempre he tingut
algú a prop. Això és una sort. Perquè és que a més a més, ens ho hem passat bé
fent això que sembla tan difícil i complicat.
Les amistats d’adolescència, que encara conservo, són
uns pilars per la meva existència. D’aquests, n’hi ha un amb el que sempre he
tingut una connexió especial. Mai hem deixat de veure’ns ni de comentar les
nostres coses, però va ser en l’adolescència quan més vam coincidir i ara, amb
la maternitat, ho tornem a fer. No sé a qui o a què he de donar gràcies per
haver-nos fet coincidir en aquest moment vital, perquè l’estima i l’admiració
compten molt per forjar una relació, però sovint costa entendre i compartir amb
l’altre quan no s’està vivint el mateix.
L'encertes molt amb aquest escrit, és important viure coses similars per poder compartir-les. Va, avui passo de buscar-li la part negativa a això, que també la té, com que està bé sempre parlar amb propietat, quan no has viscut unes coses és evident que no en pots parlar.
ResponEliminaSi que tens raó, Xexu, dient que hi ha una part negativa. Algunes, de fet. Com tot, res no és perfecte. Viure amb persones que estan en la teva mateixa situació és bo, però també et pot arribar a estancar, a no deixar veure més enllà de la teva situació i del teu cercle.
ResponEliminaHi ha moments, però, -com el que va inspirar el meu escrit- en els que gaudeixes de tenir a prop gent que està en la teva mateixa situació; i si a més a més amb aquesta gent hi tens una connexió especial i profunda, doncs és "una gozada"!
La maternitat és un moment vital, com ho va ser l'institut, com ho va ser la universitat. Així, de sobte, se m'acudeix que jo conservo moltes amistats, però la intenstitat de cadascuna és intermitent, ja que hi ha moments (vitals i no vitals) que acompanyen més i d'altres que acompanyen menys. I no passa res. Allà estem.
També es pot donar el cas, però, que estiguis passant per la mateixa situació, però que la visquis de manera diferent a com la viu el teu amic de l'ànima. Això et pot generar una frustració molt més gran que la que et generaria amb una persona desconeguda.