dimarts, 29 de novembre de 2011

The wheels on the bus

Per un nadó la vida evoluciona a tota velocitat. Tot és nou, tot és sorprenent i tot significa un nou aprenentatge. Com un disc dur amb una capacitat infinita, és un no parar de recopilar informació. Però és clar, part d'aquesta informació es deixarà de fer servir, quedarà obsoleta també a la mateixa velocitat, ja que la renovació és constant. Cal adaptar-se per no caducar.

Ja han passat els temps de la masovera, s'ha d'estar al dia. Us presento el nou hit en el petit univers d'E, la cançó de la temporada. Generalment recomano que mireu el vídeo, que sol valer la pena. En aquest cas, el que recomano és que no el veieu. I si ho feu, quedeu avisats. Ja no cantareu una altra cosa...

dimarts, 22 de novembre de 2011

Et trobaré a faltar...

Honestament, he d'acceptar que ha estat per cobdícia. De justícia és que reconegui que no m'has fallat mai, que m'has acompanyat lleialment i amb humilitat durant més de deu anys, projectant les meves alegries i les meves penes espai enllà. Al llarg de tot aquest temps has demostrat austeritat i robustesa, però per sobre de tot has estat tenaç i pacient, observant amb parsimònia i calma com la vida anava canviant al teu voltant, com la tecnologia anava evolucionant i superant les teves capacitats. Però he sigut jo el que no he sabut estar a l'alçada de la teva força i m'he deixat endur pel cant de sirenes de la tecnologia 3G. Sóc conscient que cap altre mòbil, per molt "smart" que sigui, aconseguirà igualar la teva resistència i fortalesa, i és per això que vull que sàpigues que no t'oblidaré i que en ocasions, sense dir-ho a ningú, fins i tot et trobaré a faltar.

diumenge, 6 de novembre de 2011

Espaguetis amb frankfurt (incorporat)

Per tots és coneguda la meva poca traça a la cuina, si es tracta de cuinar estic molt lluny dels plats que es curra en Gerhart, o de les virgueries de la Rach. Bàsicament es tracta de mandra, m'agrada molt menjar, però tancar-me a la cuina sempre em sembla una pèrdua de temps, així que vaig a coses fàcils. Cuina de supervivència. Aquest cap de setmana però, vaig voler provar una cosa que vaig veure per internet, i la vull compartir més per curiositat que per dificultat. Es tracta de posar salsitxa de frankfurt als espaguetis, però no com a afegit, sinó com a part dels espaguetis mateix. Això implica que abans de bullir-los, farem brotxetes d'espagueti i frankfurt, de la manera que es veu a la foto, a gust de cadascú:


Un cop bullida la pasta amb els frankfurts incorporats, el resultat és que els trossets de carn queden travessats per espaguetis cuits, de manera que no cal barrejar massa perquè hi hagi carn a tot arreu. Uns exemples:


És una completa ximpleria, seria igual coent els frankfurts a part i després tirant-los a la pasta, però va ser divertit fer-ho i veure que, efectivament, és possible. Ja ho veieu, un que s'avorreix.