dilluns, 7 de març del 2011

La primera marató

Quan gires la cantonada del carrer Sepúlveda amb l'Avinguda del Paral·lel ja no ets tu qui mou les cames, sinó les desenes (per no dir centenars) de persones que envolten el carrer per on corres i t'animen, sovint cridant-te pel teu nom. Només els veus de reull i no sents exactament què diuen, però n'absorbeixes tota l'energia i deixes que t'empenyin fins a la recta final. Llavors, les torres de l'exposició universal del 29 es fan encara més majestuoses, com si donessin l'entrada a la casa dels deus, però en comptes d'empetitir-te et fan créixer i t'aixequen el pit a cada alenada d'aire. Finalment, creues la línia d'arribada i aquests mateixos deus t'obsequien amb la presència inesperada de la Txaro, que podrà ser la primera en felicitar-te, tot i estar en una zona on no hi esperaries ningú que no fos corredor.

Gravat quedarà a la retina de la memòria el nus a la gola que se t'ha fet a les set del matí, quan la boca del metro escopia riuades de corredors i corredores vinguts d'arreu del món i que, amb cara tranquil·la es disposaven a afrontar el mateix repte que tu; o l'estranya sensació dels tres primers quilòmetres, quan t'has desanimat perquè totes les alarmes (després sabries que eren els nervis) indicaven que allò no anava bé; o el tram dels quilòmetres 10 al 25, quan tenies la viva sensació de que podries estar tot el dia així, de que córrer a aquell ritme era fins i tot més natural que caminar; o el quilòmetre 29, quan la cursa se't començava a fer pesada, però t'has trobat a la Txaro i al teu pare; o el quilòmetre 40, quan aquell company del lab s'ha posat a córrer al teu costat; o els 2 últims quilòmetres, quan pensaves que si t'aturaves no series capaç de tornar a arrencar, però intuïes que no et caldria comprovar-ho, perquè ja no corries amb la teva energia, sinó amb la d'algú altre que estava convençut de que acabaries la teva primera marató.



9 comentaris:

  1. Doncs a mi encara se'm posa la pell de gallina, va ser molt xulo poder-ho viure de tan a prop.

    Els acompanyants estàvem allà per vosaltres, tant a nivell individual com global, i per això cridàvem tant, perquè encara que no us veiéssim, sabíem que els nostres crits formaven part del pool d'ànims que necessitàveu.

    I no eren només els crits, era tot. Veus a milers de persones que poden ser la persona per la que tu estàs allà i per això es crea un sentiment de germanor molt bonic.

    Jo sóc de llagrimeta fàcil i estic especialment sensible, però si haguéssiu estat allà... uff!

    ResponElimina
  2. Aquesta foto és d'aquest any?? Jo crec que no!!

    ResponElimina
  3. Molt observadora, Txaro... Efectivament, aquest any el cel era més blau i les capçaleres de les torres estaven tapades amb una malla...

    No sé de quin any és, però crec que transmet la sensació aquesta d'olimp que sents en arribar.

    ResponElimina
  4. És tota una gesta i se t'ha de felicitar. Ja ets el segon de la colla que acaba una marató, els altres ens hi hauríem d'anar posant! Va digues el temps que vas fer, home, no siguis tímid. I que tal les seqüeles?

    ResponElimina
  5. Sí senyor, moltes felicitas per la fita aconseguida Gerhart!! Suposo que tot l'entrenament físic i mental per a afrontar una carrera d'aquest tipus ha valgut la pena. Ara a descansar merescudament, però segur que ja pensant en la propera, oi? Una abraçada crack!

    ResponElimina
  6. Ei! Moltes gràcies pels comentaris... Sé que el text podia semblar una mica flipat, però les sensacions que vaig tenir van ser una cosa així. A part de la duresa del tema, la única sensació negativa que he omès és que en algun moment vaig pensar "semblem un ramat de jilipolles corrent perquè sí", però se'm va passar ràpid...

    El temps final 03:58:53 Vist des de fora suposo que no aporta gaire informació, però perquè us feu una idea, havia previst fer entre 4h i 4h13' (tot i que duia 15€ a la butxaca per si havia de plegar i agafar un taxi...).

    Avui encara em noto cada múscul de les cames, però puc caminar sense problemes, que ja és molt!

    ResponElimina
  7. Ja vam tenir ocasió de felicitar-te encara xop, i gaudir de la borratxera sensual d'una arribada emotiva (abans de tu, la dels altres, també desconeguts però pròxims.... si us hagués de confessar el tema de la llkagrimeta!!! les ulles de sol fan miracles)
    Una proesa fer-ho, arribar-hi, i millorar per segons la teva pròpia fita, sense que això suposi guanyar ni perdre.
    Una lliçó de les que no t'ensenyen a cap escola, però que va tant bé a la vida, i més amb els temps que corren!.
    Apa, salut a tothom... gaudir de la fi del Carnaval i... de la victòria del Barça

    ResponElimina
  8. Felicitats! per gaudir del CAMÍ, això també és una cosa que no ens ensenyan a les escoles, per aquestes l'únic important és arribar, de com arribar no importa, o pots fer-ho trepitjant a l'altre, fent trampes o qualsevol cosa., el Titol, la medalla, la nota el que sigui és el que et valoren.
    De nou FELICITATS!! ha sabut arribar valoran totes aquelles coses que t'oferia el CAMÍ.
    Estic orgullosa de haver-te tramès aquest valor que avui la Societat ignora.

    ResponElimina