diumenge, 3 d’octubre del 2010

Antenatal appointment

Des de fa temps que teníem aquesta cita programada i l’esperàvem com un gran què. La cita era el dijous 23 de setembre a un complex esportiu que està una mica allunyat de casa. Jo havia de mirar en el google maps on realment quedava i sapiguer quin bus agafar, però com sempre he confiat amb els conductors del lothian, no li vaig dedicar massa atenció. La cita era a les 6pm però amb en GG vam quedar a les 5.15 a l’elephant house però aquesta vegada cap conductor sabia on era aquest lloc. El temps passava i vam agafar el primer bus que va venir amb la bona sort que era aquell el número correcte.

Vam arribar a Aisle leisure centre 3 minuts abans de l’hora i vam entrar corrents a la classe, però érem els segons, encara quedava gent per venir. La teacher, una fisioterapeuta, acabava de tornar de vacances del Canadà i explicava les seves anècdotes. La meva companya, embarassada de 6 mesos i amb una panxa enoooorme, era igual que la rúbia però el color de cabell era negre. Després van venir les altres 3, una de les quals i la que ens va sorpendre més, estava embarassada de 2 mesos (li direm srta. X)

No vam parlar ni de respiracions ni de posicions pel part ni res d’això, només d’exercicis i postures que ens aniria bé fer per tal de no patir en excés problemes d’esquena, o inflamor de les cames i de les mans, o bones postures per dormir. Aquesta la srta.X tenia tots els símptomes possibles que una dona embarassda podia tenir, TOTS. I això, personalment, em va sobtar bastant, pobreta. No sé si ho feia perquè realment es trobava malament o perquè volia captar l’atenció de la parella o de nosaltres mateixes i que al acabar la classe l’aplaudissim per tot el que estava passant.

Això va ser tot, vam tornar a casa, contents i vam sopar una home-made quish d’espàrrecs.

3 comentaris:

  1. Ai, quins pares que sereu! Classes pre-part? Però només una? M'agradaria veure-us per un forat.

    Aquesta senyoreta X potser també era una mica hipocondríaca i tenia el culet ben petit davant de l'embaràs.

    Vull més històries de la Rach embarassada!!!

    ResponElimina
  2. Qui ens ho hagues dit que un dia nosaltres fariem aquestes coses "de persona gran"... I mira'ns ara!!

    ResponElimina
  3. No puc parlar massa d'aquestes coses, però crec que l'actitud davant d'aquest procés (no en direm malaltia, d'un embaràs, no?) és important i val la pena ser positiva i mirar-s'ho des de la curiositat i no des del patiment.

    ... però com dic, jo no en puc parlar, i segur hi ha persones que per mala sort els toca viure-ho amb més dificultat que d'altres. No tots som iguals, per sort...

    M'ha agradat! ja ens explicaràs més coses...

    ResponElimina