Des de fa temps que teníem aquesta cita programada i l’esperàvem com un gran què. La cita era el dijous 23 de setembre a un complex esportiu que està una mica allunyat de casa. Jo havia de mirar en el google maps on realment quedava i sapiguer quin bus agafar, però com sempre he confiat amb els conductors del lothian, no li vaig dedicar massa atenció. La cita era a les 6pm però amb en GG vam quedar a les 5.15 a l’elephant house però aquesta vegada cap conductor sabia on era aquest lloc. El temps passava i vam agafar el primer bus que va venir amb la bona sort que era aquell el número correcte.
Vam arribar a Aisle leisure centre 3 minuts abans de l’hora i vam entrar corrents a la classe, però érem els segons, encara quedava gent per venir. La teacher, una fisioterapeuta, acabava de tornar de vacances del Canadà i explicava les seves anècdotes. La meva companya, embarassada de 6 mesos i amb una panxa enoooorme, era igual que la rúbia però el color de cabell era negre. Després van venir les altres 3, una de les quals i la que ens va sorpendre més, estava embarassada de 2 mesos (li direm srta. X)
No vam parlar ni de respiracions ni de posicions pel part ni res d’això, només d’exercicis i postures que ens aniria bé fer per tal de no patir en excés problemes d’esquena, o inflamor de les cames i de les mans, o bones postures per dormir. Aquesta la srta.X tenia tots els símptomes possibles que una dona embarassda podia tenir, TOTS. I això, personalment, em va sobtar bastant, pobreta. No sé si ho feia perquè realment es trobava malament o perquè volia captar l’atenció de la parella o de nosaltres mateixes i que al acabar la classe l’aplaudissim per tot el que estava passant.
Això va ser tot, vam tornar a casa, contents i vam sopar una home-made quish d’espàrrecs.
Ai, quins pares que sereu! Classes pre-part? Però només una? M'agradaria veure-us per un forat.
ResponEliminaAquesta senyoreta X potser també era una mica hipocondríaca i tenia el culet ben petit davant de l'embaràs.
Vull més històries de la Rach embarassada!!!
Qui ens ho hagues dit que un dia nosaltres fariem aquestes coses "de persona gran"... I mira'ns ara!!
ResponEliminaNo puc parlar massa d'aquestes coses, però crec que l'actitud davant d'aquest procés (no en direm malaltia, d'un embaràs, no?) és important i val la pena ser positiva i mirar-s'ho des de la curiositat i no des del patiment.
ResponElimina... però com dic, jo no en puc parlar, i segur hi ha persones que per mala sort els toca viure-ho amb més dificultat que d'altres. No tots som iguals, per sort...
M'ha agradat! ja ens explicaràs més coses...