dimarts, 16 de febrer del 2010

Los nadies

Així és com anomena Eduardo Galeno a "El libro de los abrazos" aquelles persones quina trascendència a la vida està condemnada a no existir:

Los nadies: los ningunos, los ninguneados, corriendo la liebre, muriendo la vida, jodidos, rejodidos:

Que no son, aunque sean.

Que no hablan idiomas, sino dialectos.

Que no profesan religiones, sino supersticiones.

Que no hacen arte, sino artesanía.

Que no practican cultura, sino folklore.

Que no son seres humanos, sino recursos humanos.

Que no tienen cara, sino brazos.

Que no tienen nombre, sino número.

Que no figuran en la historia universal, sino en la crónica roja de la prensa local.

Los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata.

Sé que Galeano no es refereix exactament a casos com aquest, però avui he rebut un mail que pretén no deixar en l'oblit una notícia que en aquell moment amb prou feines va ser notícia, i que parla justament de la diferència entre ser algú i no ser ningú. Parla d'una dona i d'una guerra, i de com jugar-se la vida per salvar-ne d'altres pot arribar a ser menys rellevant que exportar un reportatge tot viatjant en un còmode jet privat. La protagonista és Irena Sendler, una polonesa que als seus noranta i pico d'anys va ser proposada premi nobel de la pau 2007 per haver salvat la vida a més de dos mil nens de camps de concentració. Però Irena no era ningú fora les fronteres de Polònia, de manera que el sempre controvertit guardó va fer cap a un tal Al Gore qui, deixant de banda la seva escassa contribució a la pau mundial, es veu que sí que era algú.

Aquesta bona dona va morir als 98 anys, però de no haver estat així n'hauria fet 100 justament ahir. Un altre centenari que no ocuparà cap lloc a la història universal...


2 comentaris:

  1. Bé, deixant de banda els mèrits d'aquesta dona, que segur que són molts, he de dir que rebre el nobel de la pau no té ja cap sentit ni valor. Com dius tu, li donen a qui és algú, no a qui ha fet obres de caritat de gran mida, com Vicenç Ferren. Si l'any passat li van donar a Obama, home! Quina farsa.

    ResponElimina
  2. És ofensiu i tot que perverteixin un premi com aquest d'aquesta manera.

    M'adono, però, de la meva ignorància llegint una miqueta més sobre el tema. A la Wiki hi ha un article sencer dedicat a les controvèrsies del premi Nobel i no són poques. Efectivament, és un premi molt prestigiós, però més d'una vegada l'han cagat. Amb Al Gore no crec que la caguéssin, però, crec que van baixar la guàrdia i el nivell.

    Recordar a la Irene Sendler és cosa de tots. Espero que li facin una pel·lícula. Sé que sembla molt frívol, però si és bona, és la millor manera de que passi a la història. Com Schindler.

    ResponElimina