dijous, 28 de maig de 2009

Copa, lliga i Champions

Ahir havia begut massa martini quan vaig arribar a casa i no em vaig veure amb cor de fer el post que volia, però encara que una mica tard, no em vull estar de penjar un vídeo aquí. De fet, de tard no ho és gens, ara mateix els carrers de Barcelona són una festa en la que la culerada celebra la millor temporada del Barça de tota la història, i no només això, sinó també la resurrecció d'un equip mort i enterrat que ha fet somniar fins el final a uns aficionats decebuts i desmotivats que han acabat recuperant la fe en una entitat, un equip, uns colors, i un sentiment que teníem oblidat. I el millor del cas és que, per un cop, els somnis s'han fet realitat, i l'equip no ha fallat enlloc. Mai havia vist tanta gent amb samarretes del Barça pels carrers. Aprendrem a ser una bona afició? Aquest seria el millor títol que podria aconseguir aquest Barça màgic.

Ja no m'enrotllo més. Deixo el vídeo del Crackòvia que tots coneixeu, ja que s'ha acabat complint el que ells van anticipar en aquest gag. Gaudiu-lo, val la pena.


dimarts, 26 de maig de 2009

Agafa'm si pots!

Feia més de setanta hores que en Martí i en Joan havien finalitzat l'odissea de vint-i-tres parsecs que separava casa seva del planeta blau. Format essencialment per hidrogen, nitrogen, carboni i oxigen, la Terra era el que més curiositat els despertava dels trenta-dos planetes habitats que tenien sota observació. No és que es tractés d'un planeta sofisticat, o que contingués minerals difícils de trobar, però ja feia temps que sucoses incògnites científiques planaven sobre els patrons de conducta de l'espècie tecnològicament dominant del planeta. Aquell matí de diumenge en Martí i en Joan estaven a punt per presenciar un dels fenòmens antropològics que més els portava de cap. S'havia succeït de forma ininterrompuda durant els darrers trenta anys, i aquell no en va ser una excepció. A mesura que el sol anava banyant el punt 41º23'12''N, 2º10'12''E, desenes (potser centenars!) d'individus s'anaven apropant i congregant, augmentant la densitat en aquell punt. No semblava haver-hi un patró clar de procedència, però no hi havia cap dubte de que tots feien cap al mateix punt. Tal i com havien previst, a les 07:30 hora solar del planeta blau tota aquella munió (51.175 n'havien comptat aquest cop) es van posar a córrer cap a la mateixa direcció i seguint un mateix recorregut. Uns anaven més ràpid, els altres més a poc a poc; molts anaven en subgrups, però també n'hi havia que anaven sols... Del que no hi havia dubte és que tots fugien d'alguna mateixa cosa, o tots perseguien un mateix objecte. Era tan fascinant, com frustrant. Havien arribat a entendre perquè les orenetes aixecaven el vol un dia de tardor per recórrer juntes milers de quilòmetres en direcció sud. Tenien clars els patrons de conducta seguits pels nyus africans que, sense previ avís, es posaven a córrer espaordits cap a un lloc aparentment indeterminat. Però els resultava impossible entendre quin era el motor de conducta que impulsava a aquells milers d'humans a córrer allunyant-se de l'emblemàtic punt 41º23'12''N, 2º10'12''E, per tornar-hi a arribar onze quilòmetre més tard. Novament tornarien cap a casa amb la tant repetida incògnita sobre allò que mou la voluntat humana.

divendres, 22 de maig de 2009

Un Matí diferent

Els de Catalunya ràdio fan vaga pel tema dels temps dedicats als partits polítics (suposo que sabeu de què va), i és per això que avui al matí han aturat mitja hora el Matí de Catalunya ràdio i han posat música. Han començat amb Tots els motors i han continuat Hey Eugene (Pink Martini)...

Vagueros de Catalunya ràdio, si continueu amb aquesta selecció musical, vindré a protestar amb vosaltres a on sigui!!

dijous, 14 de maig de 2009

La porra

A hores d'ara és impossible pensar que encara queda algú que no sàpiga que ahir el Barça va ser campió de la Copa del Rei. Deixant de banda l'estimació que puguem tenir per aquest títol, el menor dels importants, i que ja va sent hora de que se li canvii el nom, s'ha de reconèixer el mèrit d'aquest equip, i s'ha de felicitar els jugadors i a en Guardiola perquè han capgirat la truita després d'una temporada nefasta i institucionalment lamentable.

Però en realitat no és d'això del que vull parlar, això ja ho sap tothom. A la feina tenim el costum de fer porres pels partits importants, i darrerament n'hi ha hagut uns quants (i com a mínim en queda un, el més important!). Jo sóc molt dolent encertant el resultat, com a vident no em guanyaria la vida. Però aquest cop l'he encertada, tu, vaig dir 4 a 1 ja a darrera hora, i era un resultat que ningú més havia posat. Vaig fallar el primer golejador, però això només decideix en cas d'empat. 22 € que m'he dut a la butxaca a primera hora del matí, que dius, no em traurà de pobre, però alegra el dia, i ja tinc per uns quants cafès.

Mira, m'ha fet gràcia compartir-ho amb vosaltres, és el primer cop que encerto un resultat, i probablement serà l'últim, així que ara que he guanyat, potser que em retiri elegantment del món de les porres.