diumenge, 5 de juliol del 2009

Little things

Estem al sofà,al nostre sofà. El Jordi llegint un llibre que el té eclipsat, jo escoltant cançons d’Antònia Font. Sona "En s’estiu" i me n'adono que no fa falta estar en una platja transparenta per ser feliç, que a vegades les petites coses són les que t’omplen de felicitat i et donen força per continuar. L’alte dia, parlant amb la meva professora d’anglès vam arribar a la conclusió que quan estàs disfrutant d’una cosa i d’un moment (ho anomerarem pic de felicitat) perceps les coses de diferent manera que quan simplement estàs bé; ella m’explicava que en aquest estat veu les coses de color més brillant i jo percebo olors diferents i quan agafo aire per respirar és com si inhalés la millor droga, la del benestar.

Raquel

3 comentaris:

  1. Bua, quina raó que teniu tu i la teva profe d'anglès. Combrego amb l'existència dels pics de felicitat i amb la sensació de "el que estic fent és lo millor que puc fer en aquest món". Ai, no sé com dir-ho...

    Un petó enorme!!!

    txari

    PD: m'encanta que suplantis identitats!!

    ResponElimina
  2. Ai, espera, que jo te n'explicaré una... A fora fa sol, massa per estar-s'hi. Estic sola a casa, mirant la primera temporada de Medium i pintant-me les ungles. La meva droga, ara mateix, és l'aire del ventilador que ara sí, ara no, em recorda que "és que estic de puta mare". I si, he de fer mil coses... però ja les faré, la vida és molt llarga...

    PD: això em recorda que he de gravar-vos un DVD i fer-vos-el arribar, perquè crec que aquesta sèrie us agradarà, especialment a tu, Rach.

    ResponElimina
  3. Jo també us dono la raó amb els pics de felicitat. Quan passes per un no voldries estar enlloc més. El millor és quan te n'adones de com estàs, la sensació és multiplica, i sí que trobo que els sentits s'aguditzen, sembla que ho percebem tot millor. Un post molt maco, m'ha agradat la manera de fer-ho arribar.

    ResponElimina