divendres, 12 de juny del 2009

Som?

M'agradaria sentir el que no sento, però... ho sento realment? O la vida és un món imaginat? Vivim la utopia d'algú que ens és totalment estrany? Som el Hobbit de Tolkien? Qui sap... Potser només som sense tenir cap motiu concret i vivim per conèixer i morim per saber. Algú sap les respostes a les nostres preguntes amagades? Qui les sap? Àvia, les sap vostè?

6 comentaris:

  1. T'asseguro que jo no les sé. Llegit del dret i del revés, no sé a què et refereixes. Hauré d'esperar a que hi hagi una explicació, perquè si no, no hi haurà manera.

    ResponElimina
  2. Què complicat que és ser éssers reflexius! No en tenim prou en viure, sinó que volem trobar-hi un sentit a la nostra existència, creient-nos realment especials en aquest sentit. I sí que som especials, prou per a tenir consciència pròpia i cercar respostes a les nostres infinites preguntes. Personalment, crec que no hi haurà mai respostes per a totes aquestes preguntes, ja sigui per la nostra ànsia de saber o sigui per la impossibilitat de trobar solucions a certes qüestions. En tot cas, hem de viure al màxim, conciliant la nostra part "animal" amb la nostra part més "racional", tenint petits objectius, petites alegries i tristeses, que al final del camí,serà el que realemnt compti.

    ResponElimina
  3. Ufffff... qué difícil!! Mira Txaro, jo no sé que és la vida, només sé que s'ha de viure. Potser hi ha preguntes que millor no saber-ne la resposta, perquè intentant buscar-la ens resta temps per viure.

    ResponElimina
  4. Per tranquil·litzar-vos, us diré que això ho vaig escriure a la tendra edat de 15 anys, quan encara buscava respostes... ara ja sé que no n'hi ha.

    ResponElimina
  5. Txari, qwuins 15 anys més profunds "això és filosofia pura". El que jo em preguntor que és el Coneixer i que és el Saber.
    Montse la mare del Gerard

    ResponElimina