Estic llegint un llibre que no és ben bé de l'estil dels que solc llegir. Es tracta de Quatre dies de gener, de Jordi Sierra i Fabra. És un libre ambientat a la Barcelona de la guerra civil, just en els moments previs a que les tropes franquistes entressin a la ciutat. Una historieta que es deixa llegir, i que inclou moltes pinzellades del moment i el marc històrics. No és que en vulgui fer una crítica literària, ni una ressenya, encara vaig per la meitat. Però ja pel principi del llibre vaig llegir una frase que em va agradar molt i la volia compartir aquí. Crec que ens defineix força, una manera d'entendre el sentiment català. És aquesta:
Des de 1714, tot català sabia que la derrota no és el final, sinó el preàmbul de la nova lluita.
Efectivament... De petit sempre m'havia fet la típica i sobada pregunta sobre el perquè d'escollir una derrota com a festa nacional, però en algun moment vaig entendre que és la manera d'autorecordar-nos que en un dels molts punts d'inflexió que ha tingut la nostra història vam perdre una cosa que no és tan trivial que no tinguem.
ResponEliminaLa temàtica "Guerra civil espanyola" m'atrau força. Si dius que està bé, el posaré a la cua de llibres per llegir.
La història en general no és fàcil, ni de fer ni d'entendre, però la nostra... en aquest sentit és massoca, no creieu??
ResponEliminaAlgun profe meu del cole deuria haver llegit aquesta frase, perquè a mi sempre m'havien dit que "no cel·lebrem una derrota, sinó el principi d'una lluita!".