dissabte, 10 de gener del 2009

Fondue


Els francesos no m'han caigut mai especialment simpàtics, però tampoc no em resulten antipàtics. Això sí, caminant per França sento una mena d'inseguretat que no entenc, però que em fa estar poc tranquil. De totes maneres, sempre m'agrada destacar les coses bones, ja que de vegades parlem malament, és de justícia també fer el contrari. I veient les fondues que ens vam fotre ahir a la nit, només se m'acudeix exclamar 'caram, que en saben aquests francesos!'. I va d'un pèl que no em posi a cantar la marsellesa.

7 comentaris:

  1. ara no m'hi posaré massa fort, però l'origen no és suís?

    ResponElimina
  2. Uff... jo amb això de l'origen ja no m'hi poso, però que fa una pinta que fa caure de cul, això t'ho asseguro! M'encanta aquest to brillant que té la xocolata desfeta :P Carai, ja m'agradaria que el meu aniversari fos a l'hivern per poder-lo celebrar així! ;)

    ResponElimina
  3. En Jordi té tota la raó, vaig errar en l'origen, però us asseguro que les fondues que vam menjar eren tan bones que podíem cantar la marsellesa igualment, encara que no tingués res a veure! Laia, anima't a fer-ne una! La de formatge estava bona, però la de xocolata...

    ResponElimina
  4. Ho sento perquè és molt probable que m'insulteu i em llenceu els gossos rabiosos però, en el meu cas, una fondue de xocolata amb fruita és una bona manera d'estimular-me per desencadenar un holocaust nuclear.

    Gustos meus.

    La fruita sempre amb nata. Sempre.

    ResponElimina
  5. Jo també en vull...tot i que els francesos, no em diuen res, tampoc...

    ResponElimina
  6. Caram, quina gràcia: arribo aquí via XeXu i em trobo un post... del XeXu! Omnipresent? :-)

    Moi, jo trobo els francesos un pèl pedants, com a poble, oi? En qualsevol cas, sent suïssa (jo també m'ho pensava, que n'era) o francesa, una fondue són paraules majors!

    Salut.

    ResponElimina
  7. La veritat és que no tinc gran interès en saber a qui pertany el mèrit d'aquest meravellós invent. Suposo que és una mica com la PCR, que és l'hòstia, però la idea és tan senzilla i evident que dius "collons! I per què no se'm va acudir a mi?!".

    Ale, una abraçada!

    ResponElimina