dijous, 15 de gener del 2009

Angelets o Ratoncito Pérez

Hola família!

Qui us portava un regalet quan us queia una dent? A mi els Angelets, i a les meves companyes de feina, el Ratoncito Pérez. De fet, em va sorprendre que ni coneguéssin els Angelets, pobrets ells, tan diligents canviant dents per petits regaltes i tan desconeguts...

He buscat a al Wikipedia sobre el tema aquest i m'ha agradat el que us copio aquí:

L' Angelet de les dents és un mite popular català destinat a tranquil·litzar els infants petits quan perden les dents de llet. A l'igual que a d'altres països occidentals, a Catalunya hi ha la tradició que quan a un nen li cau una dent de llet, l'ha de posar sota el coixí quan se'n va a dormir, durant la nit l'Angelet de les dents la recollirà i deixarà confits o algun dineret per al nens.

La tradició del personatge que recull les dents de llet dels infants quan cauen és pràcticament universal. A Espanya i als països llatinoamericans existeix la tradició del Ratoncito Pérez, també conegut simplement com El ratón Pérez o El ratón de los dientes (Mèxic). La tradició espanyola neix d'un conte escrit per Luís Coloma (1851-1915) per al rei Alfons XIII quan tenia 8 anys.

Al País Basc, existeix la tradició de Mari Teilatukoa (Maria de la teulada). Tradició que enllaçaria amb les tradicions de països asiàtics com Corea, Filipines o Vietnam on els nens llencen les dents a les teulades i d'aquesta manera canviar la seva dent per la d'un ratolí que creix i no cau.

Que curiós, això del País Basc, no? I el que més sorprèn és que la tradició sigui similar a la d'aquests països asiàtics!

I a vosaltres... qui us deixava un regalet?

11 comentaris:

  1. Molt interessant això dels orígens d'aquestes tradicions, sí senyora. Doncs francament, digueu-me ignorant, però jo tota la meva vida d'infant sempre he tingut el Ratoncito Pérez cada cop que em queia una dent, i no en tenia ni idea dels Angelets de les dents. Curiós, curiós, i molt bon post.

    ResponElimina
  2. Mira, nunca te acostarás sin saber una cosa más... Això d'Euskadi és l'hòstia, eh. Aquesta gent tenen arrels culturals amb celtes, normands, vietnamites i a saber quantes cultures més!

    A casa venia la traducció patillera del ratoncito Pérez (és a dir, "el ratolinet pérez", perquè tothom sap que els cognoms no s'han de traduir). Ja preguntaré als meus pares si coneixen això de l'angelet. Tinc curiositat per saber si el leitmotiv ateu hi va tenir alguna cosa a veure...

    ResponElimina
  3. Doncs a casa meva també venia el ratoncito pérez i no coneixia l'història dels angelets de les dents.. Bé, fos el que fos, m'encantava llevar-me pel matí i tenir un ninotet del "barrio sésamo" sota el coixí... Divina inocència!!!

    Raquel

    ResponElimina
  4. Ei, que emocionant,és la primera vegada que escric en un blog, perquè... això jo és, oi? Ja sabeu que el món de les tecnologies i jo no anem pas de bracet. En fi, que a casa si que venien els Angelets, oi tant! De fet la meva mare ja se'n va cuidar de deixar-me ben clar que aquí a Catalunya venien els Angelets i no pas el Ratoncito Pérez. Inclús recordo la imatge de mi mateixa explicant aquest fet diferencial a la resta de nens i nenes, ja que de la mateixa manera que ara ens ataca perillosament el Pare Nöel posant el Tió en perill d'extinció els Angelets sempre han estat en un segon terme vers el Ratoncito Pérez.

    Au, que vagi bé el cap de setmana.
    Geòrgia

    ResponElimina
  5. No, no, Angelets forever! Això del ratolinet Pérez... sempre ho havia sentit, no entenia per què a casa passaven els Angelets i no el puto rosegador, però mira, que a mi ja m'estava bé. Un vot per Angelets.

    ResponElimina
  6. Jo tampoc em puc estar d'opinar aquesta vegada! A casa meva tambe venien els Angelets! I no sabeu pas lo que em costava dormir pensant amb el que em trobaria al dia seguent sota el coixi...

    ResponElimina
  7. Per cert, ja veieu lo posada que estic amb aixo de deixar comentaris als posts, que no he firmat el comentari anterior! :)

    Berta

    ResponElimina
  8. A Palamos hi teniem les 2 vessants. A les cases tipus Surroca, Oliver, Massaguer... (i a la meva!) hi passaven els Angelets. A les cases Sanchez, Fernandez i similars hi passava el Ratoncito Perez. La societat es bipolaritza cada cop mes... Em pregunto qui passa a casa del immigrants nord-africans, chinesos, europeus de l'est i sud-americans. Hi podria haver una melange important.

    ResponElimina
  9. Sempre els angelets. De fet, això del ratoncito em feia una ràbia... la meva filla té quatre anys i ja em parla del p... ratolí i jo li dic: "Qui és aquest tio? En aquesta casa no hi vindrà cap rata a fer res. Aquí vénen els angelets" i sembla que li va semblar bé.

    ResponElimina
  10. Hola Amics,

    A casa meva sempre havia vingut l' angelet del cel però d' una manera molt particular.
    Posava la dent a sota el coixí i jo de genolls i amb les mans en forma de pregaria (sobre el llit i devant del coixi), llevors deïem la següents pregaria.
    Angelet del cel
    Fes de maneres
    Que a sota el coixì
    HI hagi una cosa
    Que sigui per mi

    Immediatament aixecabem el coîxi i ja tenia el regale't.

    Els meus fills fan l' angelet i l' endemà el ratuli, que hi farem...

    ResponElimina