dijous, 28 de febrer de 2008

Monopoly - World Edition

Se que en Xexu em matarà per aquest pots, pero aquí va.

D'aquí poques hores s'acaba la votació per escollir les ciutats queseran incloses a la nova i exclusiva edició del joc Monopoly - World Edition.

Només 20 ciutats seran escollides...


Barcelona es troba ara per ara a la posició 24...però el pitjor de tot es que Madrid està ala 17 i de momentsí està inclosa!!
Fauns 15 dies anavem molt per davant de Madrid, però va sortir per la tele i araens passen per davant!


Per veure el ranking actual:

Feu la vostra votació per Barcelona al següentenllaç:

Clickeu on posa 'VOTE'

S'obrirà una nova finestra amb una columna deciutats a la dreta. Feuclick on posa 'SORTBY: CITIES'

Barcelona és la tercera ara ordenada alfabèticament.Feu click a 'Barcelona, Spain'

I ara per acabar, feu click on posa '+ Add to my cities'

Si voleu, ho podeu fer a diari, ja que una mateixapersona pot votar cada 24 hores


Salutacions i a veure si ho aconseguim!!

dimecres, 27 de febrer de 2008

Ja sóc massa gran per...

Quina gràcia que m'ha fet. Marxava de la feina, i abans d'entrar al metro hi havia un nano que repartia paperets. Tot el dia que en reparteixen en aquella parada, de les coses més diverses que et puguis imaginar. De vegades quan baixo les escales, però sobretot quan les pujo, vaig llegint el llibre que toqui, i no agafo el paperet. Avui si que l'he agafat, mira, tampoc no s'ha de fer un lleig a aquesta gent que està treballant.

El cas és que era un paperet de donació d'òvuls i esperma de l'institut CEFER, ni em molesto a buscar-ne l'enllaç. Per la ràdio no paren de fer propaganda d'aquest lloc. És un d'aquells paperets que et mires, perquè saps que et donen diners per fer donacions, i ni que sigui per curiositat, doncs mires quan podries cobrar, que mai se sap. 50 euros per ejaculació vàlida, diuen, que suposo que es refereixen a que s'ha d'apuntar bé dins el potet. No són gaires diners, però en un cas de necessitat...

Però res. Si mires millor el paper veus que els voluntaris a donar han de tenir de 18 a 29 anys. Així que això m'exclou de ser donant de semen en aquest lloc. No és que en tingui gaire interès, pobres nens que en podrien sortir, però sense poder evitar-ho, m'ha vingut una rialla, que potser algú del meu voltant ha sentit. M'ha sortit, m'ha fet gràcia. Ja sóc massa gran per donar semen. I jo que em pensava que encara era jove... Ja us dic, m'ho he pres bé, però millor així. Ah, per les noies és igual, fins els 29 anys, però això si, us compensen amb 900 euros després de tot el programa. Si algú s'ho pensa, que s'espavili.

divendres, 15 de febrer de 2008

De llambordes i sorres de platja

Tinc el privilegi d'escriure el primer post del segon any, considerant el d'en Xexu com el punt d'inflexió o post zero.


L'últim post del perdedor m'ha fet recordar una conversa que vaig tenir amb el meu fisioterapeuta. Aquest bon home, a banda de ser un gran professional, ha viscut molt i, com totes les persones que han viscut molt, té tendència a explicar batalletes. Un dia, després d'explicar-me com havia llençat llambordes als grisos davant de l'Hospital Clínic, li vaig preguntar

- I què, hi havia sorra de platja a sota?

Davant la meva sorpresa va contestar

- És clar, nena, sempre hi ha sorra de platja sota les llambordes

Hòstia! m'he topat amb un idealista! però va continuar...

- Les llambordes es posen a sobre d'una capa fina de sorra, que en una ciutat com Barcelona, es treu de la platja...

Va continuar fins que va haver-me explicat, amb els coneixements dignes d'un paleta, tots i cadascun dels passos que se segueixen per col·locar les llambordes. Em va deixar tan frapada, que no vaig saber com reaccionar. Encara avui no sé si ens vam entendre, o no. El que sí que sé, és que aquesta consigna té un sentit més profund del que jo li donava en un principi.

No puc acabar un post que parla de llambordes sense recordar uns versos d'en Serrat:

I és que quan passa pel meu carrer

fins el geranis li cluquen l'ull.

L'aire es fa tebi amb el seu alè

i les llambordes miren amuntsa pell morena.

Quan passa Helena.


Quan ella mira saps que la font

quan ella vol, la dóna.

Quan ella plora, saps què és el dol.

Quan ella calla, tot jo tremolo.

Quan ella estima, l'amor pren vol...

I entre teulades es gronxa el sol

i els passarells dels fils de la llum

miren gelosos com riu i es mou.

Color d'espera llarga i perfum de lluna plena

la meva Helena.

dissabte, 9 de febrer de 2008

1r Aniversari

Avui fa un any que la Txaro ens va embolicar en aquesta aventura blogaire. Tant parlar-ne, tantes ganes, i vam començar de sobte. I mira'ns ara. Sembla que de vegades el blog està una mica apagat, però seguim aquí, seguim ben vius, i podem celebrar avui mateix el nostre primer any com a blogaires. Perquè això no només és la celebració de l'aniversari d'aquest espai. Això és l'aniversari d'un grup de gent en aquest món virtual. No tots ens hi hem implicat igual, cadascú a la seva manera, però crec que no tothom pot dir que ha escrit en un blog que ha durat un any. No ens n'hem cansat, i continuem endavant. Cadascú com pot, cadascú amb les ganes i el temps que té, però seguim aquí. Així que aquí va el meu petit detall per celebrar el dia d'avui. No sóc de grans celebracions, però el que em fa il·lusió és que aquest projecte comú amb la gent que més m'estimo continuï vigent, i espero que continuarà per molt de temps. 122 posts ens avalen. Espero que en vinguin molts més. Felicitats Comunitat, i a seguir endavant.

diumenge, 3 de febrer de 2008

Els coloms que fem volar

Com es pot passar de planejar un cap de setmana a Begur, a pensar en un viatge de dues setmanes a Escòcia, Suècia, Rússia... Nova Zelanda?? És que som l'hòstia. Com ens agrada fer volar coloms, i a mi el primer. Amb força problemes econòmics, i veurem si la cosa va a pitjor, parlem de passar un temps fora aquest estiu, potser, de fer un viatge plegats que se'ns nega des de fa tant temps (encara tinc un trauma amb Tenerife). I la gràcia és que és igual els diners que tinguem i on anem, ja que el que volem és anar-hi junts, i ens fa tanta il·lusió, que segur que tots farem l'esforç per ser-hi. Sempre s'ha d'estirar el braç una mica més que la màniga per les coses que valen la pena d'aquesta vida. Estic segur que ens en sortirem, començaré a treure la pols a la càmera de fotos, que darrerament la trec poc.